LIFE VICTORIA LIED FESTIVAL. Benjamin Appl, baríton. Sholto Kynoch, piano. Susana Puig, soprano, Guillem Martí, piano. Heimat (amb cançons de Schubert, Reger, Brahms, Grieg, Poulenc, Vaughan Williams i altres). RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU (SALA DOMÈNECH I MONTANER). 27 DE NOVEMBRE DE 2017.
Per Xavier Pujol
El baríton alemany Benjamin Appl es troba en aquell moment tan dolç de la carrera en què, essent jove encara, ja ha deixat de ser promesa, ja és reclamat per festivals importants i ja enregistra per a segells de prestigi. A la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau, plena de gom a gom, va presentar les peces del seu enregistrament Heimat.
Heimat és un terme alemany que en principi hauríem de traduir per pàtria, però en un sentit molt ampli, que va més enllà d’una idea territorial o política. Heimat inclou un sentiment de pertinença espiritual a un lloc, però també a una gent, a una manera de ser, a un paisatge i a una manera de veure’l i sentir-lo. Heimat remet a arrelament i a identificació.
La idea de pàtria com quelcom més que un territori i una bandera és una de les moltes herències del romanticisme i és a aquest amplíssim i complex concepte que respon aquest Heimat, subtitulat Cançons de la terra natal i la pertinença, que va presentar Benjamin Appl.
Schubert, amb sis lieder, entre els quals algunes joies com Seligkeit, Der Einsame o Der Wanderer, va ser qui va aportar més peces al recital. Hi vam tenir també lieder de Brahms, de Reger, de Schrecker i de Richard Strauss, entre d’altres; un parell de cançons de suau perfum d’opereta vienesa d’Adolf Strauss i, en l’apartat no germànic, Poulenc, Vaughan-Williams, Henry Bishop, Peter Warlock o John Ireland. Un total de vint peces que van configurar un viatge agradabilíssim per algunes cançons conegudes i d’altres de noves, però sobretot per una idea de pàtria prou concreta perquè tingués coherència i prou àmplia perquè tingués varietat. Un programa, en resum, molt intel·ligentment configurat.
Benjamin Appl és un cantant de veu clara, no gaire extensa pel que fa al registre, però molt bonica de timbre i homogènia de color en tota la seva extensió. El cantant va molt més bé i més còmode per dalt, on timbra bé i cobreix molt bé el so, que per baix, on, de vegades, queda amb poca presència i poc gruix vocal. En la seva esplèndida joventut Benjamin Appl és, de moment, un “baríton que tenoreja”.
Com a intèrpret, forma part de la nova generació de cantants de lied que, segurs i tranquils damunt l’escenari, busquen la distància curta, que, sense trair la solfa, cerquen l’expressivitat intensa, que s’acompanyen del gest si cal, que busquen el públic i que mentre canten miren seductorament als ulls de la gent amb resultats sovint devastadors. Amb totes aquestes armes ben emprades, l’èxit va ser total, unànime. Benjamin Appl va actuar acompanyat al piano amb absoluta suficiència però sense especial brillantor per Sholto Kynoch.
Com és habitual al Festival LIFE Victoria, el concert va tenir un breu primer apartat, el LIFE New Artists, que va oferir a la soprano Susanna Puig i el pianista Guillem Martí l’oportunitat de presentar, en interpretacions prou acurades i interessants, sis precioses cançons de Rachmàninov.
