Johann Nikolaus Forkel: Sobre la vida, l’art i les obres de Johann Sebastian Bach
(edició i traducció de Pere-Albert Balcells)
232 pàgines
Dinsic Publicacions Musicals SL, Barcelona, 2022
La importància de la revisió i reedició de biografies d’època possibilita una comprensió de l’evolució historiogràfica i la construcció dels discursos actuals, alhora que ofereix un mirall de la gènesi d’aquests. N’és un exemple la recentment editada per Dinsic Publicacions Musicals: el clàssic Sobre la vida, l’art i les obres de Johann Sebastian Bach escrit per Johann Nikolaus Forkel i traduït pel musicòleg català Pere-Albert Balcells (Barcelona, 1957), que, recordem-ho, és un especialista mozartià de nivell internacional. Balcells ofereix una traducció curosa emprant un català rigorós, fluid i sense girs que denotin l’arrel alemanya del text ni en la construcció sintàctica ni en el lèxic. La presentació, a més, ajuda a la lectura gràcies a una edició manejable, de lletra còmodament llegible que s’acompanya de la inserció d’exemples musicals i il·lustracions, i que es clou amb una llista de les edicions del llibre de Forkel i les principals biografies d’un compositor que, per cert, té pocs episodis emocionants, almenys des de l’òptica tradicional i oficial.
Per aquesta raó i per la seva vessant com a historiador i professor de música, entès des del que en l’òptica actual és un musicòleg, Forkel va expandir i aprofundir el coneixement sobre el compositor defugint la mera exposició de fets vitals, que va concentrar en dos capítols sobre els antecedents familiars i el propi Bach, i plantejant una biografia musical dividida en capítols interessants, com Bach i el clavicèmbal, Bach i l’orgue o Bach compositor, on domina una voluntat d’anàlisi no exempta d’apreciacions musicals subjectives però exposant amb claredat com, en Bach, res cau en la banalitat i els seus elements musicals estan determinats per un concentrat inesgotable de ramificacions semàntiques i constructives que parteixen d’un esforç d’abstracció i síntesi, bo i establint una dialèctica que evita estancar-se en el desenvolupament d’un únic principi, ja sigui tonal, rítmic, melòdic, harmònic o textural. Per cert, un altre dels encerts de Balcells ha estat afegir un subtítol a cada capítol, a la manera d’epígraf, que n’esclareix el contingut, atès que l’original només s’ordena a partir de la numeració corresponent. La de Forkel és, doncs, una dissertació sobre el Bach compositor, conjugada moderadament però amb substància, i amb exemples concrets que funcionen com a il·lustració d’obres d’un cert èmfasi en la seva erudició com a creador i l’esperit de descobriment que va determinar gran part de la seva orientació musical, tot distingint-lo d’altres compositors precedents i contemporanis, tal com emfasitza en diverses ocasions.
En conseqüència, es tracta d’un exercici de musicologia impulsat –en part– per un incipient nacionalisme alemany, que el va convertir en l’emblema fundacional d’estudis i biografies posteriors, que l’han legitimitat i discutit, com els elaborats per Spitta, Schweitzer, Wolff o Gardiner. Ho recorda Balcells a la ben plantejada introducció, on calibra la dimensió històrica a partir d’un buidatge d’informació en què pondera els punts forts alhora que alerta dels perills, alguns errors i la necessària precaució davant aquesta aproximació escrita fa poc més de dos-cents anys. Prèviament, l’actiu musicòleg Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1972) signa un pròleg complementari i fresc en l’exposició de les seves circumstàncies, en un to accessible per a la majoria de melòmans, sense caure en l’hiperacademicisme ni la pedanteria.
Per últim, l’apèndix inclou la necrològica que Carl Philipp Emanuel Bach i Johann Friedrich Agricola van publicar el 1754 i que va ser una de les matrius del treball de Forkel que Pere-Albert Balcells interrelaciona amb l’obra d’aquest a partir de notes a peu de pàgina. Les altres fonts de les quals es va nodrir, també pertanyents al segon fill de Bach, són dues cartes datades el 1774 i el 1775 que tanquen aquesta introducció a la figura i obra bachianes des de la perspectiva del tombant del segle XVIII al XIX. Tot un encert per part de Dinsic que, els darrers dos anys, està vivificant la seva sèrie de novetats musicogràfiques i normalitzant el català en aquest camp tan anèmic i mancat de referents i amb un mercat consumidor francament limitat. Bravo i gràcies.
Imatge destacada: (c) Dave Bartruff.
