Toni Saigi Tronik: Jaume Ferrer, saxo tenor; Toni Saigi, piano; Marc Cuevas, contrabaix; Carlos Falanga, bateria. Underpool, 2018
El jove pianista Toni Saigi, una de les noves perles de les fornades que contínuament surten de les escoles superiors del país –en aquest cas del Taller de Músics–, edita aquest 2018 el seu primer disc com a líder del quartet Tronik, per al prolífic segell barceloní Underpool, que no para de servir-nos el millor jazz de proximitat que convé no perdre la pista. Als deu temes originals de La Prinsire de la Sal –“La Prinsire de la Sal és la Rita. Tot el que toco és pensant en ella”–, Saigi mostra sense complexos el seu profund deute musical amb el gran Thelonious Monk, de qui extreu el gust per una sonoritat aspra, plena de clústers, voicings tancats i girs melòdics poc convencionals, que encaixa amb la seva manera dura d’atacar el teclat i una organització del fraseig plena d’arestes. Les composicions de Saigi són efectives en la seva estructuració temàtica i formal: parteixen de motius melòdics curts i ben definits que el conjunt desenvolupa, primer en forma de tema, després en els habituals solos, hàbilment conduïts a partir d’aquestes cèl·lules temàtiques, i un retorn al tema com a cloenda. L’ambient és de jazz clàssic i l’organització instrumental manté sempre contrabaix i bateria en la funció de suport, que desenvolupen de manera sòlida i molt bon control del so, i deixa tot el pes melòdic i temàtic a saxo i piano. Aquesta línia principal, que acaba resultant monòtona i fa baixar l’interès pel que vindrà després, queda feliçment trencada per temes com Mateixahora, en el qual el motiu inicial del contrabaix es converteix en un acompanyament motívic que estableix un interessant contrapunt amb la línia melòdica del solo de piano; o per la preciosa balada Magalí, en la qual les dues parts de l’exposició queden estretament lligades temàticament i estructuralment amb els solos de piano i saxo fins al punt de confondre’s els uns dins dels altres, i Dielefit, un tema frenètic i obsessiu construït sobre dos acords i basat en el joc rítmic tens i irònic amb el qual piano i saxo es persegueixen, s’interpel·len i es fusionen en un creixent d’intensitat i bogeria perfectament secundat per l’acompanyament sense concessions de bateria i contrabaix. Tres temes i un disc que constitueixen un prometedor debut d’un músic que haurà de desenvolupar un llenguatge propi.
