PROTAGONIST. Coreografia, direcció i text: Jefta van Dinther. Cullberg Ballet: Adam Schütt, Anand Bolder, Camille Prieux, Daniel Sjökvist, Darío Barreto Damas (convidat), Eleanor Campbell, Georges Hann, Gesine Moog, Giacomo Citton, Katie Jacobson, Linda Adami (convidada), Núria Guiu Sagarra, Suelem de Oliveira da Silva, Unn Faleide, Vincent Van der Plas. Música i disseny so: David Kiers. Veu: ELIAS. Disseny il·luminació: Minna Tiikkainen. MERCAT DE LES FLORS. 2 DE FEBRER DE 2018.
Per Clàudia Brufau
En forma i fons, Protagonist és un dels espectacles de dansa més frapants que s’han pogut veure a Barcelona els darrers mesos. Aquesta afirmació no la faig pas perquè em semblés espectacular, morbós o bé perquè pugui resultar escandalós per a un cert tipus de públic. Sinó per l’enginy del treball ordit i la força amb què t’atrapa del principi a la fi. La coreografia i el vocabulari de moviment desplegat a l’escenari semblen senzills i naturals, com si no hi hagués un pensador de danses al darrere. Embolcallats per una música electrònica –que sembla emergir dels cossos dels ballarins o del mateix espai–, els quinze ballarins que entren a l’escenari posseïts per l’individualisme s’enduen el públic en un viatge cap a una altra dimensió: l’harmonia animal.
Protagonist és el segon espectacle que el coreògraf Jefta van Dinther ha creat “per a” i “amb” el Cullberg Ballet. Nascut a Utrech el 1980, Van Dinther va créixer a Estocolm, i actualment viu i treballa a cavall d’aquesta ciutat i Berlín. Les obres d’aquest artista destaquen per la fisicitat rigorosa i el qüestionament gairebé científic del moviment; i sobretot pel treball multidisciplinari sensorial que realitza amb els seus col·laboradors habituals, el dissenyador de so i compositor David Kiers, i la il·luminadora Minna Tiikkainen. Per la seva banda, el Cullberg Ballet és una de les companyies de dansa contemporània històriques més reconegudes al món. Fundada el 1967 per la llegendària Brigit Cullberg, al llarg de la seva trajectòria aquesta companyia ha comptat amb ballarins carismàtics i alhora amb una bona tècnica que, combinat amb propostes artístiques avantguardistes, s’ha guanyat un lloc únic en la història i el present de la dansa internacional.
Des d’un conjunt de persones que es mouen agressivament, com si estiguessin desesperades per cridar l’atenció, en un paisatge sense punt de fuga, cada ballarí o ballarina arrossega la mirada cap al seu drama particular. L’atmosfera fa emanar l’energia tòxica i insostenible d’una joventut urbana en una societat postindustrial. En efecte, el món on ens submergeix Van Dinther s’assembla a alguns dels escenaris socials hipotètics que ens pinta la sèrie Black Mirror. En què ens convertim si no anem amb compte? En aquest cas, ¿com ens relacionem amb els altres i el present? Anestesiats per la tecnologia i la recalcitrant incapacitat per viure el present, no ens trobem amb els altres, sinó que hi xoquem. I és així com evoluciona una primera part de l’espectacle, a través d’una coreografia subcutània d’encontres abruptes i aïllaments mentals insondables.
So, llum, moviment i paraules. Quatre components que s’entrellacen en un escenari brutalment nu. En aquesta proposta coreogràfica els textos prenen una rellevància especial. Com si fossin escriptures sagrades, els textos cauen sobre la consciència dels seus habitants que progressivament canvien el seu comportament. Un punt d’inflexió és una cançó a cappella d’ELIAS, a la qual els intèrprets responen amb un ancestral i afinadíssim uníson de veus. En aquesta peculiar “involució” cap al primat –els ballarins es mouen com a tals–, la revolució avança amb harmonia. Una revolució bella per la qual és difícil no deixar-nos endur. No hi ha dubte, des de l’estètica coreogràfica en consonància amb la llum i el so, Jefta van Dinther ens il·lumina un paisatge desolador: punxa amb la seva agudesa estètica les bombolles individuals. Que comenci la revolució!
