TARDES AL PALAU. Cobla de Cambra de Catalunya. Antoni Ros Marbà, director. Sardanes de Pau Casals, Enric Casals i Juli Garreta. PALAU DE LA MÚSICA. 12 DE NOVEMBRE DE 2024.
La Cobla de Cambra de Catalunya és una formació sense plantilla fixa i estable per la qual van passant músics prestigiosos de les més diverses agrupacions sardanístiques del país. Dimarts passat va presentar al Palau de la Música el seu últim disc, on es recuperen les sardanes compostes per Pau Casals, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà. És a dir, aquest concert reunia tres factors que el feien ben bé únic, ja que consistia en la reunió de tres noms clau en el panorama de la música contemporània catalana, corresponents a un compositor, un director i uns intèrprets de reconegudíssima vàlua al voltant d’un repertori centrat en una de les danses senyeres del país, tot reivindicant-ne el paper concertístic.
No deixa de ser cert que l’obra sardanística de Casals va passar a un segon terme davant l’allau d’obres significatives que ens va deixar el violoncel·lista del Vendrell, però ara que han estat recuperades i orquestrades han pres tot el seu sentit i la seva consistència, amb unes característiques prou singulars que la situen a mig camí entre la música popular i la simfònica. Així va quedar palès amb la interpretació d’obres com Festa major a Vilafranca o la sardana més coneguda i emotiva del mestre, Sant Martí del Canigó, per la banda dels aires populars, i dels fragments extrets de l’oratori El pessebre o el “Ball dels dimonis”, que forma part de l’obra dramàtica Misteri de Sant Pere Ursèol, per la banda de les influències simfòniques.
Per completar –i arrodonir– aquest recull de vuit peces de Casals, la Cobla va tenir el bon gust d’iniciar el concert amb dues sardanes d’un altre gran autor, Juli Garreta, de qui el 2025 es commemorarà el 150è aniversari del naixement i el centenari del traspàs, i dues composicions més del germà de Casals, Enric, una de les quals, Angoixa, era la primera vegada que sonava en una audició pública, i va cridar l’atenció perquè entre les seves notes s’incloïen diverses referències a Els segadors. I en acabar l’actuació, la formació va interpretar una altra celebrada sardana de Garreta, Juny.
Davant d’un Palau de la Música que no era del tot ple, la Cobla de Cambra de Catalunya va fer gala de la seva gran professionalitat malgrat no ser una formació estable. En aquesta ocasió, va comptar amb tretze membres, en lloc dels onze habituals, ja que tots els instruments de vent, llevat del flabiol, estaven doblats, i a més a més hi havia un percussionista. Per seccions van destacar les fustes: tenores –Conrad Dalmau i Joan Benavides–, tibles –Adrià Sánchez i Joan Serra– i flabiol –Albert Fontelles–, que van afrontar una sèrie d’encertadíssims solos, molt aplaudits, mentre que els metalls es conformaven amb un paper melòdic, més secundari. I al capdavant de tota aquesta colla, un pletòric Antoni Ros Marbà, que als seus vuitanta-set anys continua sent un director ple de ritme, entusiasme i carisma.
Imatge destacada: (c) Marçal Ramon.
