PALAU 100. Chouchane Siranossian, violí. Venice Baroque Orchestra. Gianpiero Zanocco, concertino. Programa: F. Geminiani: Concerto grosso en Re menor, “la Follia”. A. Vivaldi: Les quatre estacions, op. 8 núm. 1-4. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE MAIG DE 2021.
El marc modernista del Palau va omplir-se per una nit de tota la màgica atmosfera barroca que envolta la Venècia de Vivaldi. I els que vam assistir a un dels dos concerts que la tarda i vespre de dilluns va oferir la violinista Chouchane Siranossian acompanyada per la Venice Baroque Orchestra, de ben segur que guardem en la memòria una de les més brillants, descriptives i entregades interpretacions dels cèlebres concerts que integren Les quatre estacions entre les tantes i tantes d’escoltades al Palau. La simbiosi que es produeix entre les sonoritats dels concerts de Vivaldi i la ciutat de Venècia amb els canals, palaus, esglésies i carrers estrets amb racons i places oníriques comparteix el seu sentit descriptiu concretament amb Les quatre estacions i tota l’evocació de la natura, dels efectes dels cants dels ocells, del desglaç, de l’aigua, dels rierols. I Chouchane Siranossian i l’excepcional conjunt d’onze instrumentistes que integren la Venice Baroque Orquestra van aconseguir evocar la doble faceta veneciana i de naturalesa de Les estacions amb una versió plena d’entusiasme, d’efectes, de bellesa tímbrica plena de matisos suggeridors.
El concert suposava el debut al Palau de la violinista francesa Chouchane Siranossian, una artista elegant i refinada en l’expressió de la sonoritat, però que no dubta a treure una fogositat sonora que tant ens va recordar aquella que emergeix de la llegendària versió de Biondi. Es troba còmoda ornamentant algunes notes llargues dels moviments lents, realitzant delicats i breus dibuixos amb notes de pas sobre determinats passatges, però sobretot establint uns diàlegs musicals amb els components de la Venice Baroque Orchestra que ens magnetitzaven per la seva perfecció d’equilibri sonor, afinació i conjunció d’idees. Les expressions facials de tots els intèrprets ja denotaven aquesta idea del gaudir i fer gaudir de la música amb constants mirades de complicitat, amb uns moviments dels arquets que anaven en una sincronització gestual perfecta; en definitiva, fent valer tota la depurada tècnica que atresoren, encaminada a la recreació d’una música que aquest conjunt sent i domina a la perfecció.
Era la constatació que els ha valgut ser reconegut com un dels grans referents en la interpretació les darreres dues dècades de la música del 700 llegada pels compositors de l’escola del Vèneto. I va ser la plena conjunció entre solista i orquestra, la bona entesa que s’estableix entre ells –recordem que el març de l’any passat van editar l’enregistrament dedicat a concerts de violí del compositor nascut a la República de Venècia Giuseppe Tartini–, la que produïa aquesta simbiosi en què crescendos regulats perfectament en la intensitat, atacs precisos, pizzicati delicadíssims i multitud d’efectes que creaven els violins, el violoncel, el clavicèmbal, donaven sentit a cadascuna de les melodies inoblidables que emergeixen en les descriptives Quatre estacions. El concert, que va obrir-se amb el Concerto grosso en Re menor, “la Follia” de Geminiani, les variacions sobre el cèlebre tema que va donar-nos mostra de les habilitats virtuosístiques dels membres d’aquest conjunt, va cloure entre bravos i més bravos –mentre els músics no deixaven de mirar embadalits la bellíssima sala del Palau– amb música de Tartini. Un viatge a la Venècia de Vivaldi que ens va permetre escoltar una orquestra excepcional i una violinista, Chouchane Siranossian, que transmet a més d’una musicalitat i una tècnica exquisida, una simpatia i un aplom damunt l’escenari que tant agraeix el públic.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
