EUFÒNIC URBÀ. Actuacions: Parallel Paths, Cello+Laptop; Conductr, Edu Comelles. Actuacions audiovisuals: She read the wrong book, Arbol i Alba G. Corral, Edith Alonso i Antony Maubert; Phoenicopterus Roseus, Joan Bagés i Vanguard Duo; Va i ve, Sergio Fidemraizer; A Chillida, Mercè Capdevila; O virgo splendens, del Llibre vermell de Montserrat, Hendia, Sixto Herrero, per Blow Factory i Joan Martí-Frasquier. Acció sonora: Orquestra Ramadera Estocàstica de Martí Ruids. Acció, so i moviment: Ensemble Topogràfic, Ángel Molina i Alba G. Corral. Instal·lació performativa: Rambla Drone, Laboratori del Caos i MobilityLab. Presentació audiovisual: Neil Harbison i Moon Ribas. Projecció: Buda. L’illa del Delta, Santi Valldepérez i Guillermo Barberà. Classe magistral: “Audiovisual live: Making off, metodologia i codi”, Alba G. Corral. CENTRE D’ARTS SANTA MÒNICA. 12, 13 i 14 DESEMBRE 2013.
Per Aina Vega
El Centre d’Arts Santa Mònica ha acollit la versió urbana de l’Eufònic, un festival d’arts sonores i visuals que, des del 2012, té lloc al sud de les Terres de l’Ebre. L’esdeveniment ha estat una mostra molt significativa dels treballs realitzats en els espais de creació que organitza l’artista sonor Vicent Fibla, en un ball sinestètic a ritme de l’Ebre.
El programa arrencà dijous 12 amb la projecció de Buda. L’illa del Delta de Santi Valldepérez i Guillermo Barberà, un documental que reivindica l’espai més fràgil del Delta, acaronant-ne la vessant miticopoètica. La conjunció d’Arbol i Alba G. Corral va encetar les actuacions audiovisuals amb una aposta sòlida i rica en inputs, amb la base electrònica, la manipulació audiovisual, l’actuació d’un violoncel i el contrast entre la complexitat tècnica i el coprotagonisme d’instruments de joguina.
Divendres vam descobrir com l’acromatòpsia (visió en blanc i negre) ha convertit Neil Harbisson en un artista que, amb l’ajuda d’un eyeborg i la col·laboració de Moon Ribas, converteix els sons del Delta en colors. L’Orquestra Ramadera Estocàstica de Martí Ruids, que seguint l’Ongaku (literalment, “gaudir del so” en japonès), va dirigir un ramat d’espectadors amb esquellots rudement afinats que s’esforçava a convertir l’experiència, més aviat còmica, en estètica, reivindicava la tradició ramadera del Delta. Per la seva banda, Edith Alonso i Antony Maubert ens van oferir una actuació d’alta complexitat tècnica i crítica social. Cello+Laptop, per contra, va oferir una proposta minimalista –afegim-hi: poc arriscada– amb el leitmotiv de la interacció entre la melodia i el so ambiental. El plat fort, el van protagonitzar Joan Bagés i Vanguard Duo (Josep Vila, acordió, i Alejandro Castillo, clarinet baix) amb la proposta més innovadora del festival. Phoenicopterus roseus (un au del Delta) és una obra a quatre parts que es nodreix d’una base electroacústica modulada en viu, la intervenció de l’acordió i el clarinet baix i la projecció de fotografies i de la partitura que els músics anaven mirant en la tercera part, a mitges amb la que tenien impresa en paper. En l’últim moviment, minimalista quant a escenografia, un focus encegador donava protagonisme al gest de deixar les pàgines ja interpretades al terra, metàfora del pas del temps, materialització del so que ja s’ha esdevingut. La sonoritat es nodria d’una pluralitat de textures (des del degoteig líquid fins a l’opacitat), del diàleg entre la base i les intervencions instrumentals i del predomini de dos nivells sonors, un més greu i l’altre agut, pràcticament estrident. Cal destacar la qualitat interpretativa i la versatilitat de Vanguard Duo.
La impecabilitat tècnica i la mal·leabilitat del saxo baríton Joan Martí-Frasquier va donar el toc d’excel·lència, dissabte 12. En interacció amb un audiovisual de Blow Factory, l’artista va unir els extrems de les tècniques electroacústiques i del medievalisme de l’“O virgo splendens” del Llibre vermell de Montserrat en una actuació que es va cloure poèticament. L’Ensemble Topogràfic, per la seva banda, és un trio eclèctic que incorpora electroacústica, dansa i rock i ofereix un espectacle in crescendo que remou l’espectador i acosta les tendències més innovadores a concepcions més populars. La instal·lació performativa va ser a càrrec del Laboratori del Caos i Mobility Lab, que van adaptar a la realitat del Raval el seu concepte de mapat sonor i sistemes de comunicació interactiva. També hi va actuar Edu Comelles, que va presentar Conductr, controlador de so de directe per a tauletes, un programari creat a Barcelona per músics i per a músics. La mostra va acabar amb el Dj resident Ángel Molina, amb una gran afluència de públic.
Eufònic urbà s’ha caracteritzat per la complexitat tècnica i la investigació sonora, l’element performatiu i audiovisual, amb el denominador comú de l’espai evocador del Delta. Una mostra d’art conceptual que demana molt de l’espectador, que sovint té dificultats per identificar i processar allò que percep i relacionar-ho amb la idea proposada. La música d’avui eixampla cada cop més els seus límits, per enfrontar-se a la doble paradoxa de ser essencialment programàtica i, alhora, defugir l’afany descriptiu; de colonitzar el terreny metafísic, mentre depèn de la materialitat tècnica.
