ELS TEUS CLÀSSICS. Lírica catalana. Anna Alàs, mezzosoprano. Laura de Arenzana, piano. Xavier Boada, rapsode. Obres de Mompou, Blancafort, Vives, Bonet, Morera, Pahissa, Gols, Serra, Toldrà i Fàbregas. ATENEU BARCELONÈS. 15 DE DESEMBRE DE 2023.
El cicle de concerts Els Teus Clàssics ha arribat enguany a la tretzena edició amb energies renovades. Partint del criteri de la recuperació i divulgació del nostre patrimoni musical, fet innegociable per a l’Associació Joan Manén, aquesta nova etapa s’obrirà a nous escenaris. Dinou concerts repartits per diferents localitats de Catalunya: el Vendrell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Llinars del Vallès, Manlleu, Figueres, Sant Pere Sallavinera i Vila-seca, amb unes programacions que comprendran des de la música renaixentista, passant per les obres de Blancafort, el pare Soler i Lamote de Grignon, fins a estrenes de música contemporània.
L’Ateneu Barcelonès segueix sent l’epicentre de la programació i va acollir-ne el concert inaugural protagonitzat per la mezzosoprano Anna Alàs i la pianista Laura de Arenzana, ambdues acompanyades pel rapsode Xavier Boada.
Un concert inaugural articulat a partir de l’obra Lírica catalana de Manuel Blancafort, sèrie de cançons que el compositor català va escriure sobre poesies de Rossend Llates, Josep Maria López-Picó i Tomàs Garcés. El Noucentisme de López Picó, amb una poesia introspectiva, simbolista, allunyada d’una proximitat popular, contrasta amb la de Tomàs Garcés, definit com “el poeta català de la cançó”, amb versos d’una puresa d’escriptura que es mouen dins una perfecta regularitat. I sobre la poesia d’aquests dos autors musicada per Mompou, Vives, Bonet, Morera, Pahissa, Gols, Serra i Toldrà es va estructurar un bellíssim programa dedicat a la cançó catalana.
L’actor Xavier Boada, amb una dicció imponent, llegia prèviament a la interpretació de cadascuna de les cançons els versos de poemes com Cançó de la fira, Joc d’infant, Les tres besades, l’intens Sonet de López-Picó o l’espontaneïtat que brolla del poema El galleret de Tomàs Garcés. Una vintena de poesies a les quals es va afegir Escenes de poble, escrit i musicat per Elisenda Fábregas, compositora present a l’acte.
Programa intel·ligent i curosament enarborat per adonar-nos de la vàlua de la nostra cançó, d’una qualitat musical i poètica equiparable a determinats lieder, chansons o melodies italianes. Anna Alàs, que sortia d’una afecció vocal, va posar el bo i millor del seu talent per endinsar-se en la melodia delicada de la Cançó de bressol de Toldrà. La claredat que traspua el lirisme de Blancafort, acompanyat pel seu característic refinament pianístic, i la destresa vocal amb què expressava una melodia deliciosa com Orenetes d’abril de Vives exemplificaven l’elegància de cant d’Alàs. L’esperit renovador de Morera o la frescor que desprèn El gallaret sonaven en la veu de la mezzo amb absoluta claredat de dicció, amb elegància de fraseig i una curosa projecció del registre agut dotat de pulcre nitidesa en l’emissió. Alàs és una cantant amb una carrera que l’ha portat a abraçar des de personatges operístics com Dido, Rosina o Donna Elvira, i a més ser una veu idènticament idònia per al repertori barroc o de Monteverdi. Cadascuna de les cançons van ser interpretades amb elegància, exhibint una depurada tècnica i amb una qualitat expressiva que copsava la musicalitat de la poesia i aquella bellesa que sorgeix de la música de Mompou i Xavier Gols sobre poemes de Garcés.
Curosa en l’afinació i projecció de les Escenes de poble d’Elisenda Fábregas, una música que sobre els poemes El portal, El poble i La pluja, té un caire descriptiu, amb una melodia de gran bellesa, exigida pel requeriment d’una àmplia tessitura. Música molt curosa en l’harmonia, en què el piano de Laura de Arenzana va tenir un paper determinant.
Aquesta jove pianista i directora és corepetidora i actualment desenvolupa la seva tasca entre Barcelona i Viena. Treballs amb Currentzis al Festival de Salzburg, al Liceu barceloní, amb la Chicago Symphony al Festival de Ravinia, i una ingent tasca al costat de cantants, la converteixen en una pianista acompanyant ideal. Bellíssimes les harmonies que va extreure de la música de Mompou, refinada en el pianisme curós de Blancafort i oferint un suport pianístic suggeridor en El record de Jaume Pahissa. Una simbiosi entre piano i veu que, amb el suport del recitat sensacional de Xavier Boada, va obrir amb èxit un prometedor tretzè cicle Els Teus Clàssics.
Imatge destacada: (c) Josep M. Rebés.
