LIFE VICTORIA. Natalia Labourdette, soprano. Laurence Kilsby, tenor. Kunal Lahiry, piano. Milan Perišić, baríton. Quimey Urquiaga, piano. Cançons de diversos autors. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 3 D’OCTUBRE DE 2023.
El festival LIFE Victoria ha inaugurat l’edició que commemora el centenari de Victoria de los Ángeles, que s’escaurà ben aviat –exactament el dia de Tots Sants–, i ho ha fet, com és habitual, presentant joves cantants en fase inicial de professionalització però que ja acrediten talent.
En aquest cas, es tractava de la soprano madrilenya Natalia Labourdette, que va actuar recentment amb èxit a Barcelona en un petit paper a L’incoronazione di Poppea que es va representar al Liceu, i del tenor britànic Laurence Kilsby, guanyador de diversos concursos recents i que d’aquí a pocs dies participarà com a solista en la interpretació del Requiem de Mozart que tindrà lloc al Palau de la Música sota la direcció de Raphaël Pichon.
Labourdette i Kilsby, acompanyats al piano per Kunal Lahiry, van presentar individualment i ocasionalment cantant a duo un programa eclèctic i variat que volia reflectir l’amplíssim ventall interpretatiu que dominava Victoria de los Ángeles i que li permetia anar de la cançó tradicional a la culta, i del Renaixement als compositors contemporanis.
Ja en la “picant” i frívola cançó inicial, El canapé de José Palomino, Labourdette va acreditar les seves qualitats: una projecció excel·lent amb un timbre incisiu, brillant, una veu amb un squillo magnífic. De moment la veu és molt lleugera, sense gruix encara; si guanya una mica de pes vocal podrà afrontar amb èxit papers lírics lleugers importants. Destaca en la jove soprano l’aplom escènic i la soltesa gestual que li permeten cantar i actuar amb absoluta tranquil·litat en una interpretació de “curta distància” que és la que es produeix en un recital de cançó amb piano en una sala petita i que no tots els cantants dominen.
Molt més contingut i convencional de gest, amable però no familiar, va resultar el tenor Laurence Kilsby, un tenor “britànic” prototípic, un tenor que fa pensar en Pears o Bostridge, amb un cant educat, sensible, més atent als matisos que a la força. La veu és molt bonica, lleugera, ideal per a la cançó culta britànica i la mélodie francesa.
Labourdette i Kilsby van passar a la primera part per Schumann, Strauss, Fauré i Poulenc, a la segona part van visitar Purcell (arranjat per Tippett) i Mozart, on Labourdette va demostrar, com ja era previsible, que domina Der Zauberer, KV 472, però que Abendempfindung, KV 523, com també era previsible, encara li va gran.
Es va seguir amb més Schumann, el duo “In der Nacht”, el número 4 de l’Spanisches Liederspiel, op. 74. Va arribar a continuació el torn de Britten, representat per quatre Folk songs, el punt culminant de la sessió, molt ben cantades per Kilsby. El programa va acabar amb Labourdette cantant El bon caçador i La dama d’Aragó arranjades per Manuel García Morante, dues peces molt estimades per Victoria de los Ángeles. Al torn dels bisos, un deliciós duo de Schubert, Licht und Liebe, D. 352.
Com és habitual al festival LIFE Victoria, el concert va tenir un breu primer apartat, el LIFE New Artists, que va oferir al baríton Milan Perišić i la pianista Quimey Urquiaga l’oportunitat de presentar-se davant el públic expert del LIFE Victoria. Es tracta d’intèrprets que encara estan en fase de formació i no hi escau la crítica, però sí que cal remarcar que gràcies a la seva actuació vam poder conèixer unes obres interessants que molt rarament s’escolten a casa nostra: els Four poems of Fredegond Shove de Ralph Vaughan Williams.
Per cert, Victoria de los Ángeles va conèixer la música antiga gràcies a haver format part durant cinc anys del conjunt Ars Musicae, fundat a Barcelona el 1935 i desaparegut fa més de quaranta anys. Ars Musicae, avui gairebé oblidat, va ser pioner a nivell mundial en la recuperació de la música antiga; potser mereixeria un reconeixement públic.
Imatge destacada: (c) Pol Mascarell – LIFE Victoria.
