PROVA FINAL DEL 63è CONCURS INTERNACIONAL DE MÚSICA MARIA CANALS. Anastasia Rizikov, piano (Concert per a piano, op. 23 núm. 1 de Txaikovski); Hin-Yat Tsang (Concert per a piano núm. 1, en Mi menor de Chopin), piano; Levon Avagyan (Concert per a piano núm. 3 de Prokófiev), piano. Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Director: Manel Valdivieso. PALAU DE LA MÚSICA. 6 D’ABRIL DE 2017.
Per Lluís Trullén
Unanimitat absoluta en la resolució del 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals. El pianista armeni de vint-i-sis anys Levon Avagyan va obtenir el primer premi atorgat pel jurat internacional (Premi Barcelona), el Premi Palau (que li permet oferir un recital a la sala modernista), el premi del públic i el premi dels estudiants de música. Amb un Palau que presentava una bona entrada, el Concurs Maria Canals arribava la nit de dijous al punt culminant. Presentat, com ja és habitual, per Albert Torrens i amb un jurat internacional presidit per Carlos Cebro –i que tenia, entre altres integrants destacats, els pianistes Enrique Bagaría, Michel Dalberto o Alexey Lebedev–, el Palau es disposava a viure una nova final del Concurs. Els tres aspirants arribaven després de passar tres proves de màxima exigència, havent estat curosament seleccionats entre els cent vuitanta inscrits, dels quals una vuitantena d’aspirants van ser seleccionats per optar al premi.
El primer torn va ser per a Anastasia Rizikov, que va afrontar el sempre complex i brillant Concert de Txaikovski. Rizikov va mostrar una tècnica impecable, una fortalesa i una valentia amb els tempi escollits molt meritòries. Als seus divuit anys, aquesta jove pianista té un futur més que prometedor, havent deixat empremta a la semifinal amb una destacadíssima interpretació dels Quadres d’una exposició de Mussorgski. Hin-Yat Sang era el segon aspirant. Pianista de gran qualitat expressiva, va optar per un concert menys arriscat tècnicament però d’exigència musical indubtable com és el Primer de Chopin. Refinat, sensible, curós, la seva dicció interpretativa i el seu legato refinadíssim són mostres de la seva gran vàlua com a pianista de primer nivell. La JONC, molt ben dirigida per Manel Valdivieso, va afrontar aquests dos concerts oferint uns acompanyaments amb els quals els intèrprets se sentien molt còmodes; un any més, el seu va ser un treball esplèndid.
I l’últim era el torn de Levon Avagyan, que als vint-i-sis anys podem considerar com un concertista de piano de primer ordre i que té les portes obertes al circuit internacional. Tècnica enlluernadora, musicalitat, fortalesa, expressivitat, personalitat…, la seva versió del Concert núm. 3 de Prokófiev (una de les pàgines més exigents del repertori) no va deixar indiferent un Palau que va aclamar amb un bravo unànime la seva versió i, per descomptat, el gran i exigent treball orquestral. Avagyan va copsar les complexitats rítmiques, de tempo, els martellejats, les notes repetides a gran velocitat, les octaves, els glissandi, en una demostració de tècnica explosiva i musicalitat del tot adient amb les característiques i demandes d’aquest temible Concert. Certament, interpretar el Tercer de Prokófiev és jugar-se un concurs a una carta. Avagyan va assumir el risc i va guanyar. El pianista armeni va captivar el públic amb aquest pianisme punyent, vehement, però també refinat i elegant del qual ha fet gala en el decurs del Concurs. Una nova edició del Maria Canals que, com cada any, ha fet que per uns dies Barcelona fos la capital mundial del piano i que enguany ha coronat amb total mereixement aquest jove pianista de vint-i-sis anys de qui ben segur sentirem a parlar en el futur.
