TEMPORADA OBC. Núria Rial, soprano. Lucas Debargue, piano. Orfeó Català. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ludovic Morlot, direcció. F. Mompou: Selecció de cançons (orquestracions d’Albert Guinovart). G. Gershwin: Rhapsody in blue. M. Ravel: Daphnis et Chloé (revisió de John Wilson). L’AUDITORI. 4 D’OCTUBRE DE 2024.
El concert inaugural de la temporada 2024-25 de l’OBC va tenir un seguit d’al·licients, tots subjectes a les innovacions acústiques que presentava la remodelada Sala Pau Casals. Les característiques del programa, amb la presència de la soprano Núria Rial interpretant cançons de Mompou arranjades per Albert Guinovart, del temperamental pianista Lucas Debargue interpretant la Rhapsody in blue, d’un pletòric Orfeó Català i una OBC afrontant la música sublim del Daphnis et Chloé de Ravel, predilecte de Ludovic Morlot, posaven en relleu aquesta nova acústica de L’Auditori.
L’Auditori, com s’esdevé en moltes sales de concerts, pot tenir des de la seva construcció problemes en qüestions acústiques que cal anar modificant per trobar-hi una idoneïtat. En aquest cas, el principal problema es trobava en la percepció sonora que tenien els músics, que no els permetia escoltar-se adequadament sobre l’escenari. Ara amb els plafons de fusta plenament integrats a les característiques estètiques de la sala s’ha pogut solucionar aquest problema. La intervenció ha estat en diversos punts de la sala; part de darrere de l’escenari, plafons col·locats a la zona de la il·luminació disposada sobre l’esmentat escenari o altres reflectors laterals situats estratègicament sense que en cap moment afectin l’estètica visual. Una millora de què, principalment, gaudiran els instrumentistes de l’orquestra i que per al públic pot haver resultat poc evident a nivell acústic; caldrà comprovar-ho en concerts vinents, segons els repertoris i les diverses localitats de platea, d’amfiteatre (probablement el millor lloc quant a percepció acústica de L’Auditori) o el segon pis, que aquestes millores de ben segur beneficiaran la projecció i la immediatesa de la sonoritat.
El concert començava amb cinc meravelloses cançons de Mompou, ara orquestrades per Albert Guinovart. La veu de Núria Rial va portar tota la sensibilitat d’aquesta música sublim que forma part de l’inoblidable Combat del Somni –“Damunt de tu, només les flors”, “Jo et pressentia com la mar”,– de la Pastoral sobre paraules de Juan Ramón Jiménez, de la Cançó de la fira i de la bellíssima cançó Aureana do Sil sobre versos en gallec de Ramón Cabanillas. Algunes de les cançons de Mompou ja van ser orquestrades per Ros Marbà anys enrere i ara Albert Guinovart n’ofereix el seu punt de vista particular. El compositor i pianista català va interpretar en nombroses ocasions la música de Mompou acompanyant la veu de Victòria dels Àngels. Aquella sensibilitat sembla emergir en orquestració fidel a l’estètica de Mompou, refinada, curosa amb l’harmonia, deliciosa en els timbres i sempre adequada a una veu meravellosa en el color però de projecció mesurada com la de Núria Rial. El bon gust del cant, el refinament i la delicadesa van destacar en una interpretació esplèndida.
El pianista Lucas Debargue tornava a L’Auditori, ara per oferir la cèlebre Rhapsody in blue de Gershwin. Una versió oberta a improvisacions suggeridores, a una tímbrica eloqüent, visceral i passional. Un Gershwin amb una orquestra que va oferir un ventall de colors de gran riquesa i un pianista que jugava constantment amb l’excés dels contrastos, tot caient en una certa rudesa en els atacs dels acords. Un Gershwin passional i espectacular seguit de la “Cançó” de la sisena Cançó i dansa de Mompou com a final de la seva actuació.
És prou coneguda l’especialitat de Morlot en el repertori francès (Ravel, Debussy, Dutilleux…) i de compositors del segle XX com Stravinsky. I si una obra concentra la màgia d’aquestes obres orquestrals franceses és sens dubte la sublim música del ballet Daphnis et Chloé de Ravel, que ara es presentava en la revisió del 2020 de John Wilson. I Morlot de nou va fer sonar de manera màgica l’OBC, en una versió suggestiva, vehement, curosa amb les harmonies i els timbres. Morlot domina la paleta orquestral de Ravel de manera sensacional, les sonoritats poderoses, les poètiques que confegien una narrativa deliciosa, amb un treball esplèndid dels diferents músics de l’OBC. Va ser un encert, per part de L’Auditori, projectar el sobretitulat que narrava les diferents situacions del ballet. El treball de l’Orfeó Català va resultar encomiable, tot contribuint de manera decisiva a obtenir el pathos inherent a la composició; les seves intervencions plenament integrades amb l’orquestra, com si es tractés d’un instrument més, van ser cabdals per a una versió en la qual Morlot va tornar a mostrar aquesta complicitat amb la música de Ravel. Aquesta obra serà enregistrada el mes de desembre formant part dels sis CD de la integral que l’OBC i Morlot dediquen a les obres per a orquestra de Ravel. Un gran concert inaugural al qual van assistir el president Salvador Illa i la consellera de Cultura Sònia Hernández i que va posar ben alt el nivell interpretatiu d’aquesta prometedora temporada de l’OBC.
