L’AUDITORI MÚSICA CORAL. Ensemble O Vos Omnes i cantants de l’Auditori. Xavier Pastrana, director. Obres de Manuel Oltra. L’AUDITORI. 16 DE JUNY DE 2022.
El concert commemoratiu del centenari de Manuel Oltra va portar a l’escenari de la Sala Pau Casals de L’Auditori l’Ensemble O Vos Omnes reforçat amb cantats del propi Auditori. Junts van oferir un recorregut sota la direcció de Xavier Pastrana d’obres corals a cappella que el compositor valencià va fer sobre poesies de Verdaguer, Salvat-Papasseit, García Lorca i Pere Quart, i més concretament del seu Bestiari. Vint-i-una veus disposades sobre un escenari que també va compartir el públic per assaborir la música d’un compositor que, en paraules del propi director Xavier Pastrana, “va cultivar la música coral, la música per a cobla i la música destinada a balls populars i ho va fer amb un corpus d’obres que va des de la gran complexitat fins a la senzillesa abastable per a tothom”.
Amb un llenguatge musical plenament clàssic (malgrat que en determinades obres empra la atonalitat), la selecció d’obres escollides ens mostrava el refinament d’una música que en les veus femenines del cor es traspuava de manera màgica en la deliciosa La Rosa de Jericó de Jacint Verdaguer i que abraçava la tonalitat amb citacions de música popular al Nadal de Joan Salvat-Papasseit. Un cor compacte, ben cohesionat en les línies vocals, refinat en la realització dels pianissimi i que idènticament va copsar tota l’atmosfera andalusa que brollava en les Tres andaluzas –amb la rítmica “Arbolé, arbolé” com a cloenda– i Romance, una obra que va ser estrenada pel Cor Lieder Càmera l’any 2012.
En aquesta hora de música coral dedicada monogràficament a Oltra, no hi va mancar el Bestiari de Pere Quart, títol que ha esdevingut la seva obra mestra dedicada al gènere. La concisió musical, l’agilitat descriptiva, aquesta simbiosi entre música i paraula esdevé una veritable mostra del domini de l’harmonia, de la precisió en el ritme, de les veus que curosament van alterant-se per descriure aquest meravellós microcosmos poètic i musical que va establir-se entre la paraula de Joan Oliver i la música d’Oltra. La gràcia amb què es descriu l’“Elefant”, els cànons de les “Mosques i mosquits”, les onomatopeies que figuren en el “Pingüí” i en el “Bacil” oferien un joc en què la vintena de veus podien alternar-se amb dinàmiques eloqüents, amb atacs de gran precisió rítmica, amb rapidesa de vocalització, tot un ventall de possibilitats musicals que la direcció de Pastrana va saber realçar amb una precisió absoluta.
Un treball esplèndid dedicat al compositor que ens va deixar fa set anys i que ens ha llegat una música d’una qualitat que, com bé apuntava el propi Pastrana, va seguir el camí de Toldrà, Garreta, Serra o Lamote de Grignon. Un homenatge merescut i digne a una de les figures més representatives del nostre llegat musical.
Imatge destacada: (c) L’Auditori.
