80 ANYS FENT MÚSICA. Albert Guinovart, piano. Camerata Eduard Toldrà. Salvador Brotons, director. Obres de Leonora Milà, Salvador Brotons i Serguei Prokófiev. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE SETEMBRE DE 2022.
Hi ha figures a les quals no s’ha reconegut prou una carrera plena d’èxits internacionals i que han deixat petjada al món cultural català. Una d’elles és la pianista i compositora vilanovina Leonora Milà, que diumenge va ser homenatjada en un concert especialment emotiu al Palau de la Música Catalana.
Considerada una de les compositores amb més personalitat de casa nostra, la música de Leonora Milà va protagonitzar l’homenatge emotiu que, en l’avinentesa del seu vuitantè aniversari, li van retre amics, companys de professió i admiradors. Salvador Brotons va actuar de mestre de cerimònia, a més de dirigir la formació Camerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, i el pianista Albert Guinovart va ser-ne l’intèrpret solista.
La primera part va estar dedicada íntegrament a la música de Milà. Va obrir la vetllada Quatre havaneres per a corda, on la compositora ja mostra el seu llenguatge particular que es mou entre el romanticisme i la influència dels compositors russos del segle XX, però sense oblidar els aires mediterranis.
Brotons, micro en mà, va destacar la personalitat de qui va ser una nena prodigi que va debutar amb set anys en un concert de piano al Palau de la Música i que encara adolescent va ser convidada per actuar amb la BBC i posteriorment al Royal Albert Hall de Londres, tot iniciant així una carrera internacional de primer nivell.
El director va presentar la peça següent, Temps de matinada, una melodia escrita per Milà als sis o set anys que Eduard Toldrà va orquestrar. L’obra, que s’escoltava per primera vegada a Barcelona, parteix d’un tema principal, encomanadís, al qual es van afegint els diferents instruments que aniran repetint la melodia.
Però el plat fort de la sessió va ser el seu Concert per a piano i orquestra núm. 4, op. 115, escrit per Milà el 1992 i orquestrat per Albert Guinovart, que també el va interpretar. Es tracta d’una obra dedicada a la seva mestra Maria Canals, amb motiu de la seva mort el 2010, que mostra la veu personal de la compositora, els diferents colors que utilitza i les seves influències musicals, des del repertori pianístic romàntic fins a la música russa, amb especial referència a Prokófiev i Stravinsky en un diàleg clar entre piano i orquestra. Així, mentre que el primer i el tercer moviments són molt rítmics i energètics, amb canvis de compàs i una escriptura pianística de gran virtuosisme al final que Guinovart va executar amb solvència, el segon moviment és pur lirisme, amb un solo d’oboè fantàsticament interpretat al qual es van afegint les cordes i que dona protagonisme solista a diferents instruments de vent.
La primera part es va tancar amb un fragment del ballet Tirant lo Blanc, una de les obres més internacionals de Leonora Milà, estrenada a Sant Petersburg el 1992. En acabar, el públic va felicitar l’artista, present a la sala, amb un sentit aplaudiment i tothom dempeus.
La segona part del concert la va obrir Brotons amb una composició pròpia, Fusió, op. 45, una proposta en tres moviments, molt acolorida i de tall més contemporani, per seguir amb la Simfonia núm. 1, en Re major, op. 25 d’un Prokófiev encara molt clàssic, però que ja deixa entreveure el seu llenguatge futur.
El de diumenge va ser un homenatge merescudíssim a una de les figures de la música catalana més importants de la segona meitat del segle XX i una oportunitat excel·lent per conèixer la seva obra, encara poc difosa a casa nostra.
