Miquel Amat, piano. Temps Record, 2015
Les hores efímeres és el cinquè disc de Miquel Amat, en el qual ens presenta disset peces breus per a piano sol acompanyades per sengles textos de poetes i escriptors entorn de cadascuna de les composicions. Uns textos d’autors com Maria Mercè Roca, Àlex Susanna, Jordi Pàmies o Manuel Forcano, que no apareixen al llibret que acompanya el disc i que no he sabut trobar a l’enllaç que se’ns proposa. Les peces s’instal·len en una sonoritat que pren referències del pianisme català del segle XX (Mompou, Guinovart), amb tendència cap a una espècie de neoromanticisme acolorit per girs harmònics i melòdics propers al jazz i la música moderna, sempre en un registre de balada. A nivell compositiu, totes estan tallades pel mateix patró de melodia acompanyada, on la melodia s’esgota ja en la seva presentació i l’acompanyament perd interès en l’obsessió per repetir-se fins a l’avorriment. L’harmonia és plana i presenta amb comptagotes algun gir interessant, mentre que la interpretació no cuida prou la línia melòdica i sembla obviar el concepte de fraseig. Un disc que pot funcionar com a acompanyament, però que s’esgota de seguida en audicions més atentes i inquietes.
