SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. Abel Tomàs, violí. Dir.: Xavier Puig. F. Say: Concert per a violí, “1001 Nights in the Harem”. N. Rimski-Kórsakov: Scheherezade, op. 35 (suite simfònica). PALAU DE LA MÚSICA. 5 DE DESEMBRE DE 2020.
Els contes de Les mil i una nits van ser font d’inspiració per a les dues obres que l’OSV va programar en el concert celebrat al Palau aquest dissabte passat. Els violins d’Abel Tomàs i de la concertino Marta Cardona donaven veu als cèlebres relats de la princesa Xahrazad, que sempre deixant inacabats cadascun dels contes amb l’arribada de l’alba omplia de curiositat el sultà Xahriar i així evitava el destí tràgic que va precedir cadascuna de les dones del rei sassànida just el matí després del matrimoni.
Quatre moviments –que ens transporten als suggeridors colors de l’harem, a un seguit de danses tradicionals, a unes variacions sobre una melodia popular turca i a un apartat final iniciat de forma dramàtica que culmina amb sonoritats orientals sensuals– integren el Concert per a violí del compositor i pianista Fazil Say, una delícia per al solista i l’orquestra. Poder copsar l’atmosfera orientalitzant amb els sons propis dels instruments de percussió, com el küdum o el bendir, i els colors particulars atorgats per les escales menors harmòniques va permetre al violinista Abel Tomàs i a l’OSV pouar en una obra on conviuen virtuosisme per al solista, un profús treball de la corda orquestral i el ritme quasi incessant d’una percussió que es va mostrar esplèndida durant tot el concert. L’experimentat violí d’Abel Tomàs tenia un repte amb aquest tour de force tant a nivell expressiu com virtuosístic, però sempre acoblat amb una inspirada OSV el va resoldre amb unes sonoritats diàfanes i una claredat expressiva en el discurs que va ser del tot reconeguda pel públic que omplia –sempre seguint les mesures preestablertes– bona part de l’aforament permès.
Fora de programa, una adaptació basada en el concert per a quartet de corda i küdum va donar pas a la cèlebre Scheherezade de Rimski-Kórsakov, en què la concertino Marta Cardona prenia la veu de la narradora amb una interpretació brillant, refinada i afinadíssima en les seves exigents notes agudes d’una de les obres més famoses del repertori orquestral. Tots els colors abassegadors que envaeixen el conte “El mar i el vaixell de Simbad” i el contrast que suposa “La història del príncep Kalendar” amb la seva subtilesa lírica van portar l’OSV a oferir-nos molt bones sensacions interpretatives sota una direcció acuradíssima i entregada de Xavier Puig, també inspirat en la presentació prèvia a la interpretació de la suite simfònica. Obra de lluïment, un veritable regal per a les orquestres culminada amb el suggestiu “El jove príncep i la jove princesa”, seguit de l’impetuós “Festival a Bagdad”, la versió va tenir un fort caràcter narratiu, descriptiu en les diferents escenes, meticulós en l’equilibri dels volums i amb un acoblament orquestral del tot remarcable. Un viatge al món orientalitzant de Les mil i una nits, una narració de la qual no ens podem abstenir de recomanar l’extraordinària traducció editada vint-i-cinc anys enrere per Proa a càrrec de Margarida Castells i la recordada Dolors Cinca.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
