Les rutes de l’esclavatge. 1444-1888
Jordi Savall
Amb una presentació espectacular (dos CD i un llibre de sis-centes pàgines en sis idiomes), Jordi Savall ens proposa un recorregut temàtic interessant: el de les músiques que sonaven a les rutes de l’esclavatge. La nova entrega del segell Alia Vox recull el concert celebrat a l’abadia de Fontfreda el 17 de juliol de 2015, amb un programa amb què Savall i els seus músics rodaran també al llarg del 2017 i el 2018, i del qual el mateix CD ja especifica les actuacions.
La qualitat dels músics amb què col·labora Savall propicia una interpretació de luxe d’unes músiques que van del segle XVI de Mateu Fletxa el Vell fins a algun anònim recollit al Codex Trujillo del segle XVIII. Però el doble CD, a banda de recollir música culta, també recull músiques populars, en algunes de les quals –tot i l’acurada interpretació, o precisament a causa d’això– falta la frescor i la desimboltura del lloc on devien ser cantades originalment.
Entre les pistes del CD, de tant en tant la recitació en francès de diversos passatges que parlen de l’esclavitud: des de la citació d’Aristòtil a La política dient que “la humanitat es troba dividida en dos: els amos i els esclaus”, fins a un fragment de Martin Luther King. Entremig, cròniques diverses que fan posar la pell de gallina, en què s’explica el tracte que rebien els esclaus o les condicions dels seus viatges. Entre aquests textos, un que parla de la música en una plantació: “… varien el seu ritme de manera tan estranya, que és un plaer per a la majoria d’oïdes curioses”. ¿Quin millor al·legat, el de la música (i Savall fa temps que se’n serveix per unir cultures i condicions), per capgirar –i encara avui és necessari, puix que l’esclavatge ha pres noves formes sota el capitalisme més ferotge– la citació aristotèlica?
Josep Barcons
