CARMEN de Georges Bizet. Clémentine Margaine, Freddie De Tommaso, Adriana González, Simón Orfila, Laura Vila, Toni Marsol, Jan Antem. Veus-Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. Cor i Orquestra Simfònica del Liceu. Alfons Flores, escenografia. Calixto Bieito, direcció d’escena. Josep Pons, direcció musical. LICEU. 8 DE GENER DE 2024.
Hi ha produccions operístiques, com les que fa dècades que programen els teatres europeus de repertori, dissenyades expressament per no caducar, però potser no és tan habitual que una producció contemporània, com la Carmen que fa vint-i-cinc anys va fer Calixto Bieito per al Festival de Peralada i el Liceu, resisteixi tan bé el pas del temps. L’actualitat –sense necessitat d’actualització– se sosté, sens dubte, gràcies a l’atractiu inefable de la música de Bizet, però també perquè el missatge que transmet l’òpera segueix vigent.
A banda d’això, evidentment, cada repartiment afegeix també interès a les diverses reposicions. I encara més si, com va passar en la funció d’aquest dilluns, un inoportú refredat obliga a una substitució d’última hora i permet avançar el debut d’un Freddie De Tommaso que aquests dies està preparant al Liceu un recital amb Lise Davidsen i la seva intervenció a la propera producció d’òpera, Un ballo in maschera.
El tenor italobritànic va superar folgadament el repte de donar vida al coprotagonista del títol, que té alguns dels fragments més cèlebres del repertori operístic. Van ajudar-lo a brillar la resta de cantants, començant per la Carmen abassegadora de Clémentine Margaine, musicalment pletòrica i amb un posat imponent, fins i tot un pèl massa homogènia i plana de tant com va insistir a fer-ne un personatge impetuós i despietat.
Don José també comparteix força minuts d’escena amb Micaëla, en aquest cas la soprano guatemalenca Adriana González que tantes alegries ha donat recentment al Liceu i en altres escenaris barcelonins i que va reblar, amb la seva interpretació sensible i agraïda, una trajectòria esplèndida. Va completar el quartet protagonista, amb prestacions lleument més discretes, Simón Orfila com a Escamillo.
Així mateix, cal destacar especialment l’ampli estol de secundaris del país que participen en aquesta Carmen amb resultats altíssims: des de Laura Vila com a Mercédès fins al Remendado de Carlos Cosías o el Dancaïre amb què Jan Antem debuta al Teatre de la seva ciutat.
Josep Pons va dirigir l’orquestra i el conjunt amb una lectura detallista que va voler subratllar la bellesa més que el dramatisme de la partitura.
