LIFE VICTORIA. “De Bach a Beach”. Carine Tinney, soprano. Daniel Tarrida, piano. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 16 D’OCTUBRE DE 2019.
L’hora exquisida és el títol d’una de les cançons que també podria ser el dels quasi noranta minuts del recital que va tenir lloc dintre del cicle LIFE Victoria que impulsen amb cura Helena Mora i Marc Busquets. Va ser una actuació molt ben pensada, amb diversos fils conductors que s’entrelligaven. El primer, amb la denominació “De Bach a Beach”, ens suggeria un viatge de 175 anys des d’una de les cançons de Johann Sebastian Bach oferta a la seva esposa Anna Magdalena fins a les de la compositora Amy Beach. El segon, el programa, integrat quasi tot per obres de dones compositores i les de Bach i Robert Schumann dedicades a la dona. Finalment, una progressió del tema de la mort, present en nou de les primeres onze cançons en una segona part il·luminada per l’enamorament i el plaer de viure. Ple, tot plegat, de petits detalls, com poder escoltar les cançons que sobre la flor de lotus Robert i Clara Schumann havien fet a partir de textos de poetes diferents –Heine i Geibel– amb visions distintes.
Tot això podria quedar només sobre el paper si no hagués tingut una bona interpretació: la de Carina Tinnney i Daniel Tarrida, que reclamats per l’èxit de l’any passat hi actuaven de nou. La soprano maltoescocesa va ser especialment expressiva en el recitatiu i ària “Ich habe genug” de la Cantata BWV 82 de Bach. Després van desfilar obres de compositores per aquí poc interpretades, com Sophia Maria Fritscher Westenholz (1759-1838) i Louise Reichardt (1779-1826), i va acabar amb quatre belles cançons de Fanny Mendelssohn. A a segona part van oferir tres dels lieder del recull Myrten, op. 25 de Robert Schumann –quin “Die Lotosblume”!– i tres més de Clara Wieck Schumann. La sorpresa afegida va ser la sublim interpretació de tres poemes de Paul Verlaine –Spleen, Colombine i L’heure exquise–, musicats per Irène Poldowski (1879-1939), nom artístic de Régine, la filla del compositor Henryk Wieniawski. Algun d’aquests poemes, realment estimulants, ha estat també musicat per Gabriel Fauré, Reynaldo Hahn i àdhuc Georges Brassens. Van venir després tres cançons exultants sobre poemes de Robert Browning de l’americana Amy Beach, nascuda a New Hampshire amb el nom d’Amy Marcy Cheney, programada també en uns altres dos recitals d’aquesta temporada.
Posats a filar prim, descriuríem la soprano com una veu molt poderosa refrenada pel gènere, el lied, però que en les interpretacions menys aprofundides li passava com a molts cantants, que posseeixen un parell de notes que es projecten de manera natural amb més força que amb la seva insistència acaben regnant sobre tot el discurs. Res d’això podem retreure a la segona part, que va acabar amb aplaudiments encesos, als quals va correspondre amb una altra cançó de Clara Schumann, la bellíssima Liebst du um Schönheit, sobre un poema de Friedrich Rückert.
Imatge destacada: (c) Elisenda Canals
