24 Capricis per a violí sol, op.1
Lisa Jacobs, violí
Obres de Paganini
Cobra Records, 2018
Des que amb només disset anys la violinista holandesa Lisa Jacobs va debutar amb l’Orquestra del Concertgebouw, sota direcció de Riccardo Chailly, la carrera d’aquesta jove solista ha anat en progressió geomètrica. Èxits corroborats amb primers premis a concursos internacionals (entre els quals el Jascha Heifetz) i amb distincions acadèmiques de primer ordre acompanyen una carrera concertística que han portat Jacobs a oferir gires per Alemanya, Itàlia i Holanda desplegant un ampli repertori en el qual figuren obres de Mendelssohn, Mozart, Nielsen o Vivaldi. Ara, afegint-se als enregistraments dedicats a Haydn, Locatelli, Nielsen, Issaÿe i Franck, Jacobs ha centrat la mirada en l’obra paradigmàtica del virtuosisme per a violí sol, els 24 Caprices de Paganini.
Amb la sonoritat màgica que li proporciona un violí Rugieri del 1692, Lisa Jacobs es submergeix en el cèlebre opus 1 de Paganini amb una valentia, aplom i seguretat tècnica que mai es desprenen, però amb un gust per la musicalitat que també ha de prevaler en aquestes endimoniades obres paradigma de la dificultat interpretativa.
Paganini va compondre els Capricis entre els anys 1802 i 1817 i van ser publicats el 1820. Dedicats cadascun a diferents compositors –entre ells Liszt o Spohr–, el darrer (un dels més cèlebres de la col·lecció i que va inspirar nombrosos autors, entre ells Brahms o Rakhmàninov) porta com a títol “Nicoló Paganini, sepolto pur troppo”. Com és prou conegut, en aquestes vint-i-quatre peces es succeeixen les dobles cordes, harmònics, acords… o, com en el núm. 13, “El somriure del Diable” –amb la temible segona part, de velocitat extrema i que exigeix les més altes demandes d’articulació i flexibilitat a la mà esquerra–, sempre es posen al límit les capacitats tècniques dels violinistes.
I Lisa Jacobs ha superat amb escreix la temible prova dels Capricis. Tècnica portentosa i sonoritat bellíssima en un interpretació vibrant plena d’una expressivitat elegant que sempre emergeix dins els esculls que no cedeixen cap respir a l’intèrpret. Jacobs s’ha sobreposat a una de les proves de foc tècniques més exigents que han d’afrontar els violinistes aportant-hi sempre una elegant musicalitat, segell distintiu del seu estil interpretatiu.
Imatge destacada: Lisa Jacobs. © Ronald Knapp