PALAU 100 PIANO. Jan Lisiecki, piano. Obres de J. S. Bach–Busoni, Bach, Paderewski, Mendelssohn i Chopin. PALAU DE LA MÚSICA. 19 DE MAIG DE 2015.
Per Lluís Trullén
Als seus vint anys, Jan Lisiecki ja ha esdevingut un dels joves talents del piano més aclamats a nivell mundial. Nascut al Canadà, però d’ascendència polonesa, va començar a tocar el piano als cinc anys. Les seves passions infantils eren la música i les matemàtiques, però Lisiecki sempre ha detestat l’etiqueta “nen prodigi”. Admira Krystian Zimerman, Martha Argerich i Maurizio Pollini (tres dels més cèlebres guanyadors del Concurs Chopin de Varsòvia), i precisament la música de Chopin ocupa un lloc predilecte en el seu repertori. Descrit anys enrere per un periodista del diari italià «La Repubblica» com un jove amb l’aspecte de Tadzio de Mort a Venècia de Mann–Visconti, certament Jan Lisiecki és un pianista artísticament diferent, amb una forta personalitat interpretativa, que no ha passat per alt a discogràfiques (ja té un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon) ni a directors, orquestres i festivals de màxim renom mundial.
Lisiecki arribava a un Palau que presentava una gran entrada (els preus assequibles de les localitats ens van fer veure molta gent jove entre el públic), amb un programa que iniciava amb Bach–Busoni i acabava amb els Dotze Estudis, op. 10 de Chopin. Lisiecki és un pianista de tècnica exquisida, d’articulació nítida i amb uns dots virtuosístics prodigiosos. La seva versió del Rondó capriccioso de Mendelssohn que tant recorda el “Saltarello” de la Simfonia Italiana, era un veritable prodigi de contrastos de color. El seu Bach va resultar infal·lible, però aquell aprofundiment, aquella sobrietat i solemnitat que requereix una obra sublim com el coral Ich Ruf zu Dir, Herr Jesu Christ arranjat per Busoni o la segona de les Partites, en les seves mans encara estan mancades d’un punt de maduresa per expressar tota l’essència que contenen. Tot arribarà. Sempre és un repte interpretar els Dotze Estudis, op. 10 de Chopin, però Lisiecki, que en tantes ocasions ha estat convidat a interpretar la música del compositor polonès en diversitat d’escenaris, trasllada la música de Chopin amb una tremenda personalitat. El seu Chopin, com el de Blechacz, Yundi Li o Avdeeva (per esmentar cèlebres guanyadors del segle XXI del Chopin de Varsòvia) és lluminós, atractiu per la seva riquesa de matisos, però en certs moments –com va ser el cas de l’Estudi núm. 12– pren algunes llicències (atac suau del primer acord, certs retardants) o el tempo tendent a la rapidesa del núm. 6, andante, que podrien ser discutibles. Bravíssima en va resultar la versió dels números 4, 8 i 11, amb els acords desplegats amb precisió absoluta. Lisiecki és un pianista de tècnica preciosista, que mostra una gran personalitat damunt l’escenari i que està dotat d’un refinament expressiu innegable, mostrat en la seva versió del Nocturn en Do sostingut menor, op. pòstum ofert fora de programa i que va esdevenir un dels moments àlgids a nivell interpretatiu del recital.
