II FESTIVAL VESPRES D’ARNADÍ. Händel a Barcelona. Vespres d’Arnadí. Roger Padullés, tenor. Clara Altarriba, actriu. Dir.: Dani Espasa. Obres de Händel. ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI (BARCELONA). 29 DE JUNY DE 2017.
Per Mercedes Conde Pons
L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, molt ben orientada per Daniel Espasa i Pere Saragossa, va inaugurar dijous passat la segona edició del festival que porta el seu nom i que, enguany, es subtitula “Händel a Barcelona”. Era el primer dels tres concerts que, tal com vam informar prèviament, tindran lloc en dijous successius a l’església de Sant Felip Neri (situada al Barri Gòtic de Barcelona).
D’entrada és un encert organitzar un petit festival en unes dates en què l’impàs entre la finalització de les temporades estables de les grans institucions de Barcelona (Liceu, Auditori i Palau) i l’inici dels festivals d’estiu (molts dels quals fora de la capital) deixa un buit a l’agenda del melòman empedreït. També ho és perquè es fa en una localització com l’església de Sant Felip Neri, espai conegut per la singularitat de la localització, com també per l’adequació acústica per al repertori conegut com “antic”. Händel entraria en aquesta categoria, com també ho faria com a compositor predilecte de la formació barroca liderada des del clave i l’orgue per Daniel Espasa.
Gran part de l’èxit d’aquesta proposta, que ja en aquest primer concert va omplir més de la meitat de l’església, es concentra en la qualitat –ja confirmada amb escreix– de la formació, com també en l’originalitat de les seves propostes musicals. En aquesta ocasió, la possibilitat d’escoltar de nou a Barcelona el tenor Roger Padullés en un programa ideat per ell amb àries d’oratoris i òperes de Händel i vertebrat en un entramat dramàtic al voltant de la ceguesa permetia conèixer un aspecte de la vida del compositor anglogermànic poc considerat dins la comprensió del seu corpus musical.
En aquest context, el fet que s’incloguessin àries originalment escrites per a soprano o contratenor –no per a tenor– encara era un al·licient més per escoltar-les en una sonoritat diferent de l’habitual i, cal dir-ho, amb uns resultats encomiables.
Magnífica selecció musical, de gran intensitat i compromís del solista, el tenor Roger Padullés, que va tenir un suport excels en l’extraordinària compenetració musical que desprèn la formació Vespres d’Arnadí. Música feta màgia gràcies a una acústica embolcallant, però sobretot gràcies a una direcció i comprensió del fet comú de la pràctica musical exemplars.
Així, després d’una magnífica obertura de Theodora, la introducció en la penombra a què el propi Händel es va veure abocat degut a les males pràctiques del cirurgià oculista i xarlatà John Taylor –i a una afecció cruel que també va patir el seu contemporani J. S. Bach– s’inicià amb l’ària “With darkness deep as my woe” del mateix oratori.
Buscant el complement emocional de la tristor i la melancolia a què Händel es devia veure abocat, àries com “Piangerò la sorte mia” de Giulio Cesare o “Scherza infida” d’Ariodante sorprengueren per la magnífica adequació vocal que se’n desprengué en l’actuació de Roger Padullés, que, en el cas de la darrera ària, aconseguí realitzar una autèntica creació, tot provocant l’esglai dels oients.
La veu de Padullés té la densitat necessària per fer de les interpretacions d’obres de Händel un recorregut emocional intens, sense caure, però, en l’excés de pathos. Carnalitat de gran bellesa, el seu timbre sap moure’s amb facilitat i homogeneïtat pel registre de pas tan difícil de solucionar en la corda tenoril i tan abundant en l’obra händeliana. El tenor també despuntà en estil, amb interpretacions superbes dels fragments escollits del final d’El Messies, “Thy rebuke hath broken his heart” i “But thou didst not leave his soul in hell”, i en la intimista “Total eclipse” de Samson, que la història vincula a una anècdota reveladora. Händel interpretà la part de l’orgue en una representació d’aquest oratori i, plenament vençut per la ceguesa, plorà mentre sentia la lletra d’aquesta ària de gran desolació.
Per enllaçar el relat vinculat al programa es comptà amb l’efectiva col·laboració de la jove actriu Clara Altarriba, de gran soltesa escènica, que malgrat algun descuit momentani, serví l’objectiu de contextualitzar els oients en la vida de Händel. Així i tot, la seva interpretació en duo amb Padullés d’“As steals the morn upon the night” de L’Allegro, il Penseroso ed il Moderato fou sens dubte el millor de la seva actuació, amb una naturalitat en el cant i una adequació a l’estil impecables.
