TEMPORADA OBC. Asier Polo, violoncel. Dir.: Pablo González. Obres de Benejam, Txaikovski i Strauss. L’AUDITORI. 28 DE NOVEMBRE DE 2014.
Per Lluís Trullén
L’any 1914 naixia a Barcelona el compositor Lluís Benejam, un centenari que tampoc no ha passat desapercebut a l’OBC, entre els nombrosos actes que enguany s’han dedicat al compositor. Professor de la Universitat de Birmingham, ciutat on va morir el 1968, va desenvolupar una tasca de compositor des dels anys quaranta fins a la seva mort. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1953, va romandre des del 1954 als Estats Units, on a més fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Birmingham. Prop de cinquanta anys després de la seva estrena s’interpretava per primer cop a Catalunya la Fantasia sobre la primera Benaurança. Una obra en què Benejam utilitza un llenguatge modal, allunyat de tota atonalitat, i d’un gran refinament líric que sempre flueix per sobre d’unes harmonies basades en acords que, malgrat presentar-se estructurats amb diverses superposicions d’intervals, no defugen mai un centre tonal sempre definit. L’OBC, dirigida per Pablo González, va oferir la prémière d’una obra de la qual, a més, no consta cap enregistrament i que, de fet, ens suposava per a molts una veritable estrena. Gran treball –que cal fer extensiu al decurs de tot el concert–, en què la direcció de Pablo Gonzàlez descrivia amb encert des de la brillantor inicial fins al caire meditatiu i contemplatiu d’una “Fantasia” que plasma les paraules de la primera de les benaurances. Un gran homenatge a qui va esdevenir una de les nostres figures musicals més internacionals
Com a obra concertant, el programa incloïa les Variacions rococó de Txaikovski amb Asier Polo com a violoncel·lista solista. Aquest extraordinari intèrpret sempre assoleix en els seus concerts un nivell musical altíssim. Músic lliurat en la seva feina, comunicatiu, que mai no interpreta públicament una obra fins que aconsegueix copsar-ne tota la dimensió estètica i superar-ne tots els reptes tècnics, afrontava les meravelloses Variacions rococó de Txaikovski. Refinat, precís, elegant en la plasmació del caràcter clàssic que traspua de l’obra, Polo en va fer una versió que va anar musicalment in crescendo, i es trobava a gust tant en les frases líriques que es despleguen en l’obra com en els constants passatges d’exigència tècnica, que va superar sense problema. Interpretació brillant i dotada d’un elegant romanticisme que va tenir un reconeixement absolut del públic i que Asier Polo va correspondre interpretant ja fora de programa la Fantasia suite de Gaspar Cassadó.
L’OBC tenia a la segona part el repte d’interpretar dos poemes simfònics d’Strauss, concretament Don Juan i Les entremaliadures de Till Eulenspiegel. La força de l’orquestració, els matisos, la ironia, la rotunditat, els canvis constants de color i de caràcter conviuen en aquestes dues obres mestres, breus i intenses, sempre complexes d’interpretar per a tota formació simfònica. Una direcció de González atenta, precisa, ben dibuixada en el traç i amb una resposta adient dels professors de l’orquestra ens van permetre gaudir de tota la força expressiva, descriptiva i de l’àmplia gamma de colors que Strauss –de qui com ja sabem es commemora el 150è aniversari del naixement– va desplegar en aquestes dues obres mestres.
