Joan Manén Collection. Obra coral.
Cor Lieder Càmera. Direcció: Xavier Pastrana. Segell: La Mà de Guido, 2014
L’Associació Joan Manén continua la seva admirable i conseqüent tasca de promoure l’obra del seu titular, amb noves iniciatives valuoses. En aquest cas es tracta d’oferir l’enregistrament d’un recull significatiu de la seva obra coral, una parcel·la del seu opus fins ara força desconeguda, o com a mínim sostreta del gaudi i del coneixement general.
És, per tant, una iniciativa que a l’avançada i per això mateix neix amb els millors pronunciaments. En tot cas, aquest factor no deixaria de tenir un interès secundari si no recolzés en quelcom absolutament determinant: l’elevat interès i qualitat que té el que s’ofereix; i finalment, és clar, la forma rigorosa de la seva realització, de la concreció en el producte final.
Quan confegeixo aquesta recensió encara ressonen les ones de l’èxit de la recent ambaixada de l’Orfeó Català a Londres, fet que retorna la memòria de la que va realitzar cent un anys abans, en la qual va participar Joan Manén aportant-hi el seu prestigi, en el marc d’una relació intensa d’estima de l’artista envers la institució. I en aquest marc se situa precisament bona part del contingut del CD que ens ocupa, ja que el nucli principal i més substanciós són les cinc cançons que Manén va escriure per ser interpretades per l’Orfeó. A més, tres són de notable envergadura: Els dos camins té una durada de deu minuts; Muntanya de Montserrat, catorze minuts, i El petit maridet arriba gairebé als trenta minuts. Són obres que partint d’un material d’arrel popular, el compositor les fa objecte d’un tractament ric des del punt de vista de la construcció i del desenvolupament dintre de la varietat de les seves característiques.
Joan Manén trasllada al camp coral la seva proclivitat a crear mons sonors d’una riquesa gairebé simfònica, jugant hàbilment amb una àmplia gamma de tensions i de contrastos sonors i emotius, a vegades fins i tot abruptes, i de climes i textures sonores. Són obres ambicioses, que transcendeixen en la seva complexitat –i també dificultat d’interpretació– l’estricte àmbit de l’esmentat contingut de base popular per elevar-se vers l’àmbit de la música culta.
Junt amb aquestes obres s’ofereix la seva particular harmonització del tema popular Muntanyes del Canigó i l’original i enjogassat tema El pardal, d’un encant especial.
El CD comença amb Tres cançons ibèriques, op. 12, que és un aplec de sengles cançons populars, una de basca, una d’asturiana i la catalana Muntanyes regalades, les tres per a veus femenines, en versions delicioses. I no hi podia faltar l’obra més popularitzada de Manén, la sardana Cavaller enamorat, en la versió coral realitzada al seu moment per Àngel Colomer del Romero.
Cal remarcar l’esforç endegat pel cor Lieder Càmera, que a més ha tingut el mèrit d’estrenar amb prou feines fa un any El petit maridet. Sota la direcció del seu titular Xavier Pastrana realitza un treball admirable davant d’un repertori, cal insistir-hi, difícil i exigent, que aborda i resol amb autoritat, atorgant-hi un cert aire de cosa definitiva o de referència. Jaume Comellas
