Per Ana María Dávila
Molt poques coses es coneixen del compositor Joan Araniés, fins al punt que ni tan sols se’n pot precisar el lloc on va néixer i morir. A grans trets es pot dir que visqué al segle XVII i que va ser músic a les catedrals de Tortosa (1604-1614) i Lleida (1614-1620) abans de traslladar-se a Roma, sota la protecció del nét de la princesa d’Èboli, Ruy III Gómez de Silva, tercer duc de Pastrana, on va viure fins a la mort d’aquest, el 1626. De tornada a Espanya, va ser mestre de capella a la catedral dela Seud’Urgell entre 1627 i 1634, i un altre cop el 1649. I poca cosa més.
Tampoc la seva música no ha gaudit d’una millor sort. Tot i haver estat l’únic músic català que aconseguí publicar a Itàlia, de la seva obra només ha sobreviscut el Libro segvndo de tonos y villancicos a una, dos, tres y qvatro voces, publicat el 1624 i del qual es conserva un únic exemplar a la Biblioteca del Liceo Musicale de Bolonya.
Ara, gairebé quatre segles després, l’oblidada música d’Araniés ha agafat nova vida gràcies a un projecte de recuperació i difusió del patrimoni musical endegat pel Laboratori de Musicologia de la Universitatde Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El resultat d’aquesta iniciativa acaba de veure la llum dins el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que va cloure la primera edició amb un programa monogràfic dedicat a aquest Libro segvndo de tonos y villancicos els dies 10 i 11 de setembre a la Seu d’Urgell i València d’Àneu, respectivament.
El musicòleg i professor de la Universitatde Lleida Màrius Bernadó i el guitarrista Rafael Bonavita han liderat el projecte, l’execució del qual ha estat a càrrec de l’ensemble Nuevo Sarao, un juvenil quartet instrumental barroc que es va formar especialment per a l’ocasió i que integren el mateix Bonavita, Raúl Orellana (violí), Manuel Vilas (arpa), Robert Faltus (violoncel) i les veus de Laia Frigolé (soprano), Pilar Esteban (mezzosoprano) i José Pizarro (tenor).
“Es tracta d’una música que tot i tenir el llenguatge típic del barroc ibèric, presenta elements i idees que resulten una mica atrevides, fins i tot revolucionàries, per a la seva època. A més, la sorpresa feliç ha estat descobrir que cadascuna de les cançons del llibre té una ànima, un esperit diferent”, comentava poc abans de l’inici del concert Rafael Bonavita.
El programa es va centrar en les dotze cançons del llibre d’Araniés, complementades per textos de Lope de Vega i Luis de Góngora i peces instrumentals de l’època, incloent-hi un brillant anònim peruà del segle XVIII, Lanchas para bailar, exemple magnífic de com el barroc europeu va agafar nova embranzida a l’altra banda de l’Atlàntic.
A partir d’una temàtica amorosa comuna, les cançons d’Araniés es despleguen en un agradable ventall de paisatges sonors i anímics, que arriben a la seva expressió més lluent amb El sarao de la Chacona, la festiva pàgina que, fins ara, ha estat l’única peça coneguda i interpretada d’Araniés, i que va cloure el concert amb el públic aplaudint dempeus el treball dels músics.
Tot i les dificultats de lectura i els errors que presentava la partitura, els membres de Nuevo Sarao van oferir una execució acurada d’aquestes peces, que buscava posar en relleu els matisos de la música i la bellesa dels textos, i que potser s’hauria vist més beneficiada amb un entorn més càlid que el que oferia la Sala Sant Domènec.
D’aquesta manera s’ha posat punt final a la primera edició d’una iniciativa encomiable des de tot punt de vista. Un festival que, malgrat la crisi, irromp en el mapa de les convocatòries musicals d’estiu amb la singularitat de voler vincular cultura i territori, música i patrimoni arquitectònic. Fruit de l’esforç conjunt de nou ajuntaments pirinencs, el FeMAP proposa una programació treballada que té com a escenari exclusiu el valuós conjunt d’esglésies i ermites romàniques de la zona, tot oferint així als espectadors la possibilitat d’una doble descoberta artística.
Per als organitzadors, el balanç d’aquesta primera edició no pot ser més positiu. Unes 2.000 persones han assistit a les 16 audicions ofertes, dues de les quals han estat estrenes mundials: la d’Araniés i també la producció dedicada a la recuperació de la música del compositor de Solsona Josep Mir i Llusà (1701-1764), que va oferir la formació Vespres d’Arnadí els dies 2 i 3 de setembre a la Seud’Urgell i a Esterri d’Àneu.
I aquest és l’esperit que el Festival vol preservar en edicions futures. “La nostra voluntat és continuar potenciant els grups del país, les produccions pròpies i els projectes de recuperació del patrimoni”, assenyala el director del cicle, Miquel Colom.
Per als alcaldes dels municipis que han pres part en la iniciativa, aquests primers resultats també resulten força satisfactoris. “El fet de trencar barreres locals i treballar tots plegats ja és, per si mateix, un fet molt important i estem segurs que en properes edicions hi haurà més entitats locals que apostin per vincular-se a aquest projecte”, afirma l’alcalde de la Seu, Albert Batalla.
