ORQUESTRA CAMERA MUSICAE. Marta Mathéu, soprano. Albert Guinovart, piano. Dir.: Tomàs Grau. Obres de Toldrà, Casals, Serra, Montsalvatge, Guinovart. PALAU DE LA MÚSICA. 16 DE JULIOL DE 2015.
Per Lluís Trullén
El concert de cloenda de la III temporada de l’Orquestra Camera Musicae al Palau portava com a lema de “De Catalunya al Món”. Dedicat a conegudes obres de Toldrà, Casals, Montsalvatge i Serra, en el programa també s’estrenava Amoremes, cicle de cançons d’Albert Guinovart sobre poemes de Mònica Pagès, en un concert que suposava el punt de partida de la gira europea de l’orquestra a ciutats com Berlín, Weimar, Praga, Munic i Basilea.
Amb un Palau que, malgrat l’atractiu del concert, presentava una discreta entrada (això sí, amb una notòria presència de turistes), l’OCM busca en l’elecció d’aquest programa que oferirà en la gira europea la divulgació del nostre patrimoni musical, un fet que ja mereix el màxim reconeixement. Més encara quan la interpretació de les Vistes al mar d’Eduard Toldrà o de les Tres postals il·luminades de Xavier Montsalvatge reben una interpretació descriptiva, colorista, detallista, amb un Tomàs Grau a la direcció atent a expressar tot el sentit melòdic d’unes obres plenes d’un lirisme suggeridor. Les destacades interpretacions de la formació de corda van venir acompanyades de la cèlebre sardana de Pau Casals Sant Martí del Canigó i del poema simfònic Puigsoliu del compositor empordanès Joaquim Serra, tan recordat per la seva nodrida producció de sardanes i pel seu llegat de música per a cobla. Música que va ser curosament interpretada per l’OCM, que sempre cercava aquell to popular que emana de les melodies i ritmes característics d’aquestes dues obres tan populars.
La influència d’Albert Guinovart en la música catalana de les darreres èpoques resulta inqüestionable. Apartat d’un estil avantguardista i essent fidel a un esperit neoromàntic, amb melodies suggeridores aferrades sempre a l’àmbit tonal, la seva personalitat musical no només s’ha guanyat un lloc indiscutible, sinó fins i tot un públic fidel a un estil en el qual el pianista i compositor sempre s’ha afirmat.
Amb la veu de Marta Mathéu i amb el mateix Guinovart al piano, junt amb l’OCM, el programa va incloure Quatre cançons tradicionals catalanes i l’estrena d’Amoremes. Les delicioses i inoblidables melodies, tan essencials del nostre patrimoni musical, com La dama d’Aragó o El testament d’Amèlia reben una harmonització rica en ornaments, amb els característics desplegaments d’acords, amb uns girs harmònics tan associats a les bandes sonores i musicals que ens ha llegat el compositor, però que en tot moment cerquen i respecten el refinament de la melodia tradicional com a premissa. La veu de Marta Mathéu, delicada, propensa a fer destacar el màxim de les dinàmiques, a submergir-se en suggestius pianissimi o a demostrar amb Margarideta una nítida fluïdesa de dicció, resultava més que idònia per afrontar aquestes obres. I seguint el deix d’aquestes cançons, l’acurat melodisme d’Albert Guinovart va anar de bracet amb els refinats poemes de Mònica Pagès, la reconeguda periodista especialitzada en temes musicals i que tantes publicacions i brillants estudis ha realitzat del nostre llegat musical. Amoremes inclou quatre poemes delicats i descriptius, musicals en si mateixos, en què títols com “Primavera als llavis”, “Cavaller de l’amor”, “Se sent un sospir” i “Home infinit”, donen un ampli joc per a la música de Guinovart. Delicadíssim treball de l’orquestra de corda, melodies refinades sempre dins l’àmbit tonal, cantades amb gust exquisit per Marta Mathéu i una harmonització que novament porta el segell inconfusible de Guinovart per a aquests poemes inspiradíssims de Mònica Pagès. Grans aplaudiments per a un concert en què va mancar més presència de públic, però que de ben segur recollirà idèntic èxit interpretatiu en el decurs de la propera gira de concerts.
