TEMPORADA ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE. Alexander Melnikov, piano. Dir.: Tomàs Grau. Obres de Rachmàninov i Mussorgski–Ravel. PALAU DE LA MÚSICA. 14 D’OCTUBRE DE 2018.
L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) va iniciar la seva setena temporada al Palau mantenint i consolidant un projecte en què el treball il·lusionant de joves músics i el rigor esdevenen claus del seu èxit. Programes integrats per obres conegudes del gran repertori –des de la Inacabada de Schubert o la Cinquena de Beethoven fins al Concert per a violoncel de Dvořák o per a violí de Sibelius– i la presència de solistes de renom com Ainhoa Arteta o del guanyador de la darrera edició del Concurs Chopin de Varsòvia, Seon-Jin Cho, garanteixen una presència de públic més que notòria en aquests dotze concerts que es celebren les tardes de diumenge.
I la fórmula integrada per un gran solista sumat a programa d’obres cèlebres va tornar a portar bons resultats. Un Palau que presentava una gran entrada va poder escoltar l’OCM, sota direcció del seu titular, Tomàs Grau, acompanyant el flamant pianista Alexander Melnikov interpretant el famós Concert per a piano núm. 2 de Rachmàninov i, a la segona part, oferint els meravellosos Quadres d’una exposició de Mussorgski en l’orquestració de Ravel.
Prèviament al concert es va presentar la nova Fundació Orquestra Simfònica Musicae, per a la formació de persones amb discapacitat dins del sector musical i acte seguit el talentós Alexander Melnikov feia les delícies del públic amb una personal interpretació del Concert de Rachmàninov. Interpretació amb un segell propi distintiu: un ús mesurat del pedal, la utilització perfecta del pes del cos i del gest del braç per a la realització dels acords (molt en la línia de la seva mestra Eliso Wirsaladze), un ús mesurat del rubato i contrastos efectistes de dinàmiques en el segon moviment atorgaven a la interpretació un caràcter volgudament objectiu, inclús mancat d’una emotivitat exagerada que es transmet en altres grans versions. La personalitat interpretativa de Melnikov defugia volgudament les versions de referència que tots guardem a la memòria. No es tractava d’una versió “edulcorada” ni, per contra, freda per un excés d’exactitud. Tècnica, virtuosisme i una lectura controlada en la vessant expressiva anaven agafats de la mà en una proposta personal i original d’un dels Concerts que, juntament amb el de Txaikovski, esdevé una de les obres per a piano i orquestra més estimades del públic. Dues pàgines del propi Rachmàninov deliciosament interpretades van posar el punt final a una gran actuació del reconegut pianista rus.
A la segona part l’OCM, que havia realitzat un bon treball en el concert –llàstima que puntualment l’excés de volum tapés les sonoritats del solista–, afrontava els deliciosos i també compromesos Quadres d’una exposició de Mussorgski. “La gran porta de Kíev”, “El mercat de Llemotges”, “Les catacumbes” i “El passeig”, que s’intercala entre els quadres, són moments inoblidables en l’orquestració de Ravel, que posa a prova metall, cordes, vent i percussió de tota formació simfònica. Gran treball a nivell col·lectiu i individual dels integrants de l’OCM, atents a un Tomàs Grau que plantejava uns Quadres plens de majestuositat, descriptius i vigilants, cosa que facilitava que el treball que puntualment hi desenvolupen els solistes de l’orquestra avancés amb la més absoluta claredat. Uns Quadres conjuntats, evocadors, plens de color i copsant l’alt poder descriptiu que hi va plasmar magistralment Mussorgski.
Un concert inaugural mostra del bon i il·lusionant treball que endega l’OCM i que pas a pas es va consolidant com una realitat ja contrastada del panorama simfònic del nostre país.
Imatge destacada: © Martí E. Berenguer
