ONCA AL PALAU. Daniel Ligorio, piano. Gerard Claret, concertino director. Mozart: Simfonia núm. 40. Beethoven: Concert per a piano núm. 1. PETIT PALAU. 22 DE GENER DE 2015.
Per Lluís Trullén
Amb un programa titulat “El classicisme simfònic”, l’Orquestra Nacional de Clàssica d’Andorra, dirigida pel seu concertino Gerard Claret i amb la participació com a solista del pianista Daniel Ligorio, va donar inici a una nova temporada de concerts al Petit Palau. Dues obres mestres que ja anuncien pel seu esperit líric el romanticisme, com són la celebèrrima Simfonia núm. 40 de Mozart i el bellíssim Concert per a piano núm. 1 de Beethoven, van ser les pàgines escollides per a aquest concert inaugural. Des de la temporada 2004-05 –inici de la col·laboració de l’ONCA amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana–, aquest cicle de concerts de cambra s’ha consolidat i així ho demostra la bona resposta del públic que la nit de dijous omplia tres quartes parts de l’aforament del Petit Palau.
El concert s’iniciava amb la revisió, de fet transcripció per a orquestra de cordes, que el musicògraf hongarès i admirador de Mozart Peter R. Lichtenthal va realitzar de la Simfonia núm. 40 de Mozart. Els inoblidables motius melòdics d’aquesta simfonia en Sol menor, que transmet un optimisme velat per un to dramàtic que plana en el decurs de tots els moviments, posseeixen una clarividència musical i fins i tot transcendència que mai no han de passar desapercebudes. L’ONCA i Gerard Claret van expressar aquesta lírica encisadora, aquell encadenament de motius melòdics d’inspiració genial, malgrat que en algun moment el requerit preciosisme en el detall va perdre certa exactitud. La revisió efectuada per Lichtenthal (1780-1853) resulta molt curosa, malgrat no acabar de copsar tota la màgia de la més celebrada de les simfonies mozartianes.
El Concert per a piano núm. 1 de Beethoven va tenir com a protagonista Daniel Ligorio, professor del Conservatori del Liceu i solista prou conegut del nostre públic. Aquest pianista nascut a Martorell l’any 1975 és, com recordava Xavier Montsalvatge en una de les seves crítiques, “portador d’un art pianístic autèntic”. Els qui hem pogut seguir la seva carrera des dels seus inicis (en recordem encara els primers recitals i com ja interpretava magistralment en la seva joventut la Balada en Sol menor de Chopin), sempre hem vist en ell un pianista elegant, refinat, d’una tècnica precisa i d’una seriositat i constància en el treball metòdic sempre encaminat a extraure el millor partit de l’obra que interpreta. Afronti obres de Gershwin –autor d’un dels seus darrers enregistraments–, de Manuel de Falla –compositor que sempre ha interpretat i de qui ha realitzat la gravació de la integral pianística– o actuant com a solista interpretant obres de Beethoven, Saint-Saëns o García Abril, Ligorio sempre aporta el millor del seu immens talent en benefici de la composició. I novament amb una interpretació refinada i meticulosa, amb un cert to romàntic en l’expressió, aportant originalitat a la cadenza del primer moviment, amb una subtilesa màgica exposada en el deliciós “Largo” i amb una vivacitat plena de colors en el “Rondo” final, Ligorio ens va submergir dins la plenitud del món beethovenià. Malgrat que en l’orquestració mancaven tots els colors que aporten les fustes, metalls i timpani, l’ONCA va oferir un acompanyament que per sobre de tot realçava el protagonisme pianístic d’un Ligorio inspirat oferint-nos novament aquell talent que sempre ha exposat d’alt de l’escenari.
Llargs aplaudiments per a un pianista que ja fora de programa va interpretar, entre altres obres, la Danza ritual del fuego de Manuel de Falla i novament al costat de l’ONCA el darrer fragment del “Rondo” final del Concert abans escoltat. Un bon concert inaugural d’una temporada que tindrà una nova etapa el proper 26 de febrer amb la violinista Sara Cubarsi com a solista convidada.
