HAMBURG MUSIK. Eleanor Lyons, soprano. Domen Krizaj, baríton. Orfeó Català. Balthasar Neumann Chor & Orchester. Thomas Hengelbrock, director. J. Brahms: Ein deutsches Requiem. LAEISZHALLE (HAMBURG). 17 DE FEBRER DE 2024. Eleanor Lyons, soprano. Anna Terterjan, soprano. Maximilian Schmitt, tenor. Orfeó Català. Balthasar Neumann Chor & Orchester. Thomas Hengelbrock, director. F. Mendelssohn: Simfonia núm. 2, “Lobgesang”. ELBPHILHARMONIE (HAMBURG). 18 DE FEBRER DE 2024.
A Catalunya, un país on el cant coral ha adquirit de manera natural un valor simbòlic afegit a l’estrictament musical, els cantaires saben bé que no totes les interpretacions són iguals i que l’emotivitat que s’hi posa i la que se’n desprèn estan molt relacionades amb l’entorn on es fa sonar la música. Cantar el Virolai a Montserrat o El cant de la Senyera al Palau de la Música no és el mateix que fer-ho a qualsevol altre lloc. Cantar Bach a Alemanya, Händel a Londres o Mozart a Viena té alguna cosa especial. Per això té tot el sentit que la doble coproducció del Palau de la Música i el Balthasar Neumann Chor & Orchester que ha dut l’Orfeó Català a Hamburg aquest cap de setmana hagi inclòs als programes dues de les principals obres simfonicocorals de Johannes Brahms –Un rèquiem alemany– i Felix Mendelssohn –la Segona Simfonia, “Lobgesang”–, dos compositors nascuts, amb vint-i-quatre anys de diferència, en aquesta ciutat germànica, si bé cap de les dues partitures s’hi van estrenar.
El fenomen que acabem d’esmentar, però, no es produeix tan sols dalt de l’escenari. Als espectadors també se’ls fa evident aquesta circumstància, de manera que l’emoció circula en tots sentits: la dels conjunts alemanys orgullosos de compartir origen amb peces que formen part del repertori universal, la del cor català satisfet de poder-hi contribuir amb tots els honors –també amb tot el dret– i la del públic que premia amb entusiasme especial dos concerts en què, per damunt d’aquestes coincidències, preval la qualitat musical.
Com que la crítica dels aspectes musicals no és l’objecte d’aquesta crònica, afegim-hi tan sols que tot plegat ocorria dies després que aquesta doble producció s’hagués estrenat al Palau de la Música, a Barcelona, on els cantaires de l’Orfeó van mostrar amb orgull a la resta d’intèrprets la seva seu en una de les sales de concerts més boniques del món, que de fet els músics del Balthasar Neumann Chor & Orchester ja havien conegut en diverses visites prèvies d’ençà de la primera ara fa deu anys.
L’arquitectura també va proporcionar coincidències curioses en aquesta gira. D’una banda, la Laeiszhalle, centre del primer concert a Hamburg, va ser inaugurada el mateix any que el Palau de la Música, el 1908, i comparteix amb aquest un orgue Walcker que presideix l’escenari. L’Orfeó Català, que ja havia actuat a la Laeiszhalle el 1999, ara debutava, d’altra banda, a l’Elbphilharmonie, que no només ha esdevingut la principal sala de concerts sinó també icona de la ciutat alemanya per la seva acústica perfecta i una arquitectura audaç.
A Hamburg, els membres de l’Orfeó Català van conèixer, gairebé per casualitat, un excantaire de 94 anys i que en fa seixanta que resideix a la ciutat alemanya. Emocionat en sentir-los cantar, va reviure memòries viscudes els anys cinquanta en una Barcelona molt diferent de l’actual, i els afegia encara una responsabilitat més: “Mentre hi hagi gent jove que canti en català, Catalunya seguirà endavant!”.
Socis acompanyants
Els nombrosos atractius del projecte han fet que una quarantena de socis de l’Orfeó Català -el doble de la xifra habitual en aquest tipus de convocatòries- s’hagin decidit a acompanyar el cor en aquest viatge. Aquest col·lectiu visibilitza, doncs, aquests dies, el suport que, de fet, ofereix sempre als cantaires, que d’aquesta manera veuen reforçat el propi sentiment de pertinença a la comunitat.
Però els socis també han gaudit d’un programa d’activitats afegides a l’assistència als dos concerts, que els ha permès conèixer en dos dies intensos diversos aspectes de la ciutat d’Hamburg: des d’un passeig amb vaixell pel port fins a la visita als museus Brahms i Kunsthalle, així com un dinar al restaurant que allotjen les voltes del soterrani de l’ajuntament de la ciutat.
Els moments compartits en l’estada a l’hotel i en els mateixos trajectes en avió han acabat de reblar la relació de confiança i complicitat entre socis, cantaires i directius de l’entitat.
Imatge destacada: (c) Daniel Dittus.
