TEMPORADA OSV. Orquestra Simfònica del Vallès. Elia Cecino, piano. Xavier Puig, director. Obres de Txaikovski i Cruixent. PALAU DE LA MÚSICA. 8 D’OCTUBRE DE 2022.
L’OSV ha iniciat la seva temporada de concerts al Palau amb un nou èxit basat en una programació summament atractiva amb obres del gran repertori i la fidelitat d’un públic sabedor que els dissabtes a les 18.30 gaudirà d’un bon programa de concerts a la sala modernista i d’unes interpretacions que tenen una entrega absoluta per part de l’orquestra, que l’aficionat assistent rep amb un afecte absolut.
Dissabte passat una assistència de públic notòria va omplir tota la platea, orgue, amfiteatre i una gran part del segon pis per escoltar un programa dirigit per Xavier Puig en què el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski i la Patètica emmarcaven l’estrena absoluta de Cyber Prelude de Ferran Cruixent, compositor convidat enguany al Palau de la Música.
El solista convidat per a l’ocasió era l’italià Elia Cecino, guanyador entre altres premis del Ricard Viñes de Lleida de l’edició 2021. Un pianista jove, correcte en l’academicisme, atent a resoldre els problemes tècnics amb solvència, i assolint en el tercer moviment els moments de màxima qualitat artística interpretativa. Un Concert que, en el decurs dels anys de ben segur anirà madurant a nivell expressiu i de què, d’entrada, que no és poc, ja té resolts els aspectes d’octaves, fortalesa tímbrica, velocitat en l’articulació…, quelcom imprescindible en aquest tour de force de Txaikovski. Només com a curiositat val a apuntar que just quan Elia Cecino acabava d’interpretar el Concert de Txaikovski va sonar la mateixa obra a L’Auditori en mans de Martín García, que és, juntament amb Floristan –també deixeble de Galina Eguiazarova– el pianista espanyol amb més projecció de futur per a les properes dècades. Curiositat i coincidència de les programacions. Bon treball de Cecino, de qui admirem aquesta tècnica i capacitat tímbrica per afrontar el Concert de Txaikovski i que, fora de programa, va oferir un Nocturn de Txaikovski i un dels Preludis i fugues de Xostakóvitx.
Ja a la segona part, i inspirada precisament en la Patètica de Txaikovski, va estrenar-se Cyber Prelude de Ferran Cruixent. Obra breu i conjuntada amb els arxius d’àudio oferts pels mòbils dels professors de l’OSV de la captació dels sons del cometa 67P combinats amb un motiu musical sublim i bellíssim que emmarca el darrer moviment de la Patètica, presagi dels darrers moments del compositor. Cruixent ha volgut cercar aquest instant de traspàs en què l’activitat cerebral assoleix un punt màxim reflectit amb un magma de textures de glissandi i combinacions tonals suggeridores. Una obra breu però de gran intensitat emotiva.
Després, una de les cimeres del simfonisme romàntic, una de les obres més estimades entre els melòmans, una pàgina que malgrat que se’n puguin conèixer desenes de versions sempre ens apropa a uns sentiments abocats cap a la nostàlgia final que desprèn el darrer moviment. Puig va defensar des de la direcció aquesta obra tan suggestiva i passional, bellament interpretada i en què l’OSV va anar captivant-nos a mesura que s’endinsava en l’“Adagio” i “Allegro con grazia” inicials. Va interpretar amb valentia i rotunditat l’“Allegro molto vivace”, amb llargs aplaudiments després del moviment –gratitud del públic que, després dels moviments del Concert i de la Simfonia, també anaven apareixent–, i que va tenir en el sublim i emotiu “Finale” una inspiradíssima secció de cordes com a moments més poètics, intensos i bells de la interpretació. Un Txaikovski abassegador i vehement encaminat en el discurs sàviament traçat per Puig en un final interioritzat amb una profunda càrrega emocional.
Èxit reconegut per un públic que ben segur gaudirà el proper novembre amb dues cartes guanyadores dedicades als programes Morricone i Nino Rota.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
