CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAU. És l’hora de l’orquestra. Dàmaris Gelabert simfònica. Orquestra Simfònica del Vallès. Dàmaris Gelabert, cantant. Eloi Gómez, actor i cantant. Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català. Dir.: Xavier Puig. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE DESEMBRE DE 2019.
En una sessió doble –a les 17 i a les 19 h–, i com a extra de la seva temporada al Palau de la Música, l’Orquestra Simfònica del Vallès va oferir un concert amb el repertori que la pedagoga infantil i compositora sabadellenca Dàmaris Gelabert ha popularitzat els darrers anys a casa nostra. Una tasca que l’ha convertit en un referent en aquest camp gràcies a setze discs i al reconeixement honorífic del Botó d’Or de Youtube pel seu canal propi, seguit per més d’un milió i mig d’usuaris.
El muntatge, cuidat, imaginatiu i entretingut, estava plantejat amb dinamisme i contenia ganxos argumentals molt discernibles, alhora que alternava equilibradament cançons i parts teatrals al llarg d’una hora justa de durada. Xavier Puig va dirigir l’OSV a partir dels arranjaments orquestrals d’Àlex Martínez de les peces, caracteritzades per un fàcil melodisme, claredat harmònica, riquesa tímbrica, ritmes contrastants i simples, lletres elementals i explícites, on no mancaven atractius visuals, lumínics i elements psicomotrius en el joc entre música, paraula i gest de l’actuació de Dàmaris Gelabert i Eloi Gómez.
Assolit el nivell musical satisfactori, concerts com aquests cal valorar-los des del concepte global i l’estímul artístic més enllà de la realització musical: des del coneixement dels dies de la setmana i les vocals a integrar una actitud positiva en llevar-se cada matí. Entre els al·licients musicals per a aquestes noves generacions, cal esmentar els aplecs de cançons populars amb una disciplinada intervenció de les seccions més joves de l’Orfeó Català –fins i tot en passatges de textures més difícils per al seu nivell–; així com l’estrena d’una nova cançó titulada L’hora de l’orquestra, que donava nom a l’espectacle, en què s’ensenyava als infants els instrument que formen part d’una orquestra simfònica.
No es pot negar que l’OSV sap convertir els concerts en quelcom viu i cobert per vels de festa cultural, gràcies a un criteri de selecció de formats i projectes d’aquesta mena agut i eficaç. Ho ratifiquen les col·laboracions amb els Brodas Bros les darreres temporades. Quelcom que també reafirma l’orquestra sabadellenca com a exemple de la voluntat modernitzadora del fet concertístic sense perdre una voluntat social, pedagògica i transversal de la música, gràcies a la cerca de nous perfils de públic que s’hi atansin com un lucratiu ham cultural amb què permeabilitzar la sensibilitat artística dels més petits i generar un espai educatiu familiar que esdevingui un al·licient intergeneracional a través del fet musical en viu. Ara bé, s’imposa una observació: eren –alguns– pares els qui en ocasions distreien i dificultaven el seguiment del concert. La constant i innecessària atenció als infants amb comentaris i interaccions els truncava la capacitat d’abstracció i seguiment de l’espectacle. I la d’alguns grans, també. En diuen hiperpaternalisme.
Imatge destacada: © Clara Ruiz Gutiérrez
