MACBETH de G. Verdi. Ekaterina Semenchuk, Zeljko Lucic, Simón Orfila, Celso Albelo, Gemma Coma-Alabert. Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Josep Pons, direcció musical. Jaume Plensa, direcció escènica. LICEU. 26 DE FEBRER DE 2023.
Macbeth es presenta aquests dies al Gran Teatre del Liceu amb una d’aquelles produccions que fan córrer tanta o més tinta abans que després de l’estrena. El segon repartiment no sembla corregir el desencís que alguns han trobat en les primeres veus i perpetua, és clar, les mancances en l’àmbit escènic que havien de ser-ne un dels grans atractius.
El rol protagonista queda descafeïnat en mans del baríton serbi Zeljko Lucic, que mostra una veu aparentment fatigada des de l’inici de la funció, amb dificultats per a l’emissió i pal·lidesa en el registre agut.
Al seu costat, la Lady Macbeth d’Ekaterina Semenchuk contrasta amb un instrument més homogeni, que sense ser brillant és especialment solvent en el registre central i teatral en el greu.
Banco i Macduff són els personatges més ben resolts, respectivament, per Simón Orfila i Celso Albelo, premiats amb els aplaudiments més merescuts de la vetllada.
La direcció musical de Josep Pons va ser un altre dels punts a favor de la funció, amb atenció tant a l’orquestra com als cantants, però que, amb tot, no va poder evitar un parell de moments de desajust del Cor.
Les intervencions del cos de ball coreografiat per Antonio Ruz van ser alguns dels moments més agraïts visualment davant l’absència d’escenografia, més enllà de l’aparició dels tres o quatre elements típicament plensians sense a penes cap mena de connexió amb el moment dramàtic en què apareixen a l’escenari.
Imatge destacada: (c) David Ruano.
