FESTIVAL BACHCELONA. Solistes Salvat Beca Bach (Rita Morais, soprano; Cristian Gil-Borrelli, contralt; Daniel Thomson, tenor; Ramiro Maturana, baríton), Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC), Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Marc Díaz i Daniel Tarrida, orgue. Manel Valdivieso, direcció. J. Ch. Bach: Magnificat en Do major, CW E22. C. Ph. E. Bach: Simfonia en Si bemoll major, H.658. J. S. Bach: Magnificat en Re major, BWV 243. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE JULIOL DE 2022.
El Festival Bachcelona, que enguany ha arribat a la desena edició, programava com a concert de cloenda el Cor Jove Nacional de Catalunya i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya –dues entitats homòlogues que fins ara no havien actuat mai juntes, la primera de les quals també celebrava la desena convocatòria– per interpretar, és clar, música de Bach. No tan sols de Johann Sebastian, sinó també de dos dels seus fills, Carl Philipp Emanuel i Johann Christian, per il·lustrar la transició entre Barroc i Classicisme. I encara un altre punt de trobada, en aquest cas entre els catàlegs del primer i de l’últim: la interpretació dels respectius Magnificat, text i músiques exultants per a una ocasió tan de celebració com aquesta.
Totes aquestes singularitats feien del concert una cita molt esperada i generaven expectatives addicionals a les que habitualment ja desperten les formacions de joves músics com aquestes. Per això, abans de parlar de resultats, cal fer èmfasi en la dificultat que suposa –sobretot per al director– encapçalar un cor o una orquestra els membres dels quals es renoven gairebé anualment. És clar que pot haver-hi “elements repetidors”, però la majoria de joves no han tocat ni cantat mai junts, fet que converteix la setmana o setmanes prèvies d’assaig en un període rècord per sortir-se’n amb èxit.
En aquest cas, el concert va confirmar notòriament tant les bondats del treball fet com de la matèria primera, ja que es va convertir en una nova mostra del talent excel·lent dels joves músics que tenim al país, fins i tot amb un repertori tan exigent com l’immens univers bachià.
Hi va haver una petita confusió respecte de l’ordre indicat al programa de mà, ja que sol ser habitual trobar la Simfonia a l’inici del concert, però la solució adoptada finalment de situar-la entre les dues obres simfonicocorals va ser segurament més equilibrada i encertada. Comencem, doncs, per aquesta obra que la formació va interpretar sense director, com correspon, i que va permetre a la vintena d’instrumentistes de corda mostrar una gran compenetració, especialment en els passatges més veloços, ja que en el fragment lent central és on és més fàcil que manqui sentit discursiu i la tensió decaigui.
Com no podia ser d’una altra manera, Manel Valdivieso –titular de la JONC i convidat enguany pel CJNC– va dirigir la resta del programa. Les partitures dels dos Magnificat tenen diferències remarcables, més enllà de la fama adquirida pel de Johann Sebastian, però tant l’un com l’altre el van afrontar cantaires i intèrprets d’orquestra amb bones prestacions.
El quartet solista, format pels cantants dipositaris de la Salvat Beca Bach d’enguany, va mostrar progressos en el camí de la seva formació i va cantar amb gust i adequació d’estil. Va destacar-ne especialment la soprano Rita Morais, per la bellesa i el domini de l’instrument. La mateixa seguretat i aplom van lluir també les dues cantaires del cor que van assumir intervencions solistes.
Aplaudiments generosos en acabar un programa de dimensions molt adequades i bon nivell interpretatiu de què també han pogut gaudir altres poblacions, ja que la producció ha fet una petita gira per altres festivals que va arrencar a Vic, ha continuat a Cervera i ha culminat a Torroella de Montgrí.
