TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Mischa Maisky, violoncel. J. S. Bach: Suites per a violoncel núm. 1, BWV 1007; núm. 4, BWV 1010, i núm. 5, BWV 1011. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE FEBRER DE 2022.
Bach –amb l’ajuda inestimable de la invenció dels enregistraments– és el subministrador principal de “peces mítiques” de la història de la música.
Cenyint-nos només a l’àmbit de la música instrumental, El clavecí ben temperat, les Variacions Goldberg, L’art de la fuga o la “Xacona” de la Segona Partita per a violí en serien alguns exemples.
Les sis Suites per a violoncel també formen part d’aquest olimp d’excel·lència i, en el cas català, tenen a més el valor afegit de ser les peces que Pau Casals va tornar a dur als escenaris quan eren considerades només peces d’exercici i en va fer uns enregistraments històrics entre el 1936 i el 1939 que durant molts anys van ser únics i ara, encara, són una referència.
Les Suites entren en algun moment indeterminat i per camins incerts a la vida del melòman i s’hi queden. Passen els anys, passen les persones i, de vegades, passen també algunes músiques, però les Suites queden. De vegades viuen en algun racó i passen mesos, si no anys, fora de la nostra vida, però més tard o més d’hora, sovint a través del disc, tornen.
Les Suites, de vegades són refugi, de vegades, consol, sovint són repòs i sempre són dolça companyia i, arribats a una certa edat, ja tenim la seguretat que aquestes peces amigues ens acompanyaran fins al final.
Si la relació del melòman amb les Suites és complexa, la dels intèrprets ja és inefable. Els violoncel·listes no toquen les Suites, s’hi casen en matrimonis perpetus.
Mischa Maisky es va sentir prou preparat per enregistrar les Suites el 1985. Gairebé quaranta anys més tard, encara va amb les Suites pel món.
Maisky, que ja té 74 anys, va passar una vegada més pel Palau, on és molt estimat, per interpretar tres de les sis Suites de Bach, les números 1, 4 i 5.
El violoncel·lista letó les segueix tocant molt bé, amb força i intensa expressivitat. Segurament, fa vint anys les interpretava encara amb més exactitud i precisió que ara, però no pas amb més saviesa.
El que vam escoltar al Palau no van ser les Suites de Bach, van ser les Suites de Bach–Maisky, o, si es vol, el resultat destil·lat de tota una vida de relació entre un músic i unes peces.
El concert de Maisky al Palau va ser un ritual triangular de retrobaments entre públic, músic i unes peces que formen part del restringit grup de les “músiques per a tota la vida” o, si es vol dir d’una altra manera, un ritual que va servir per gaudir una estona de la il·lusió –només pura il·lusió, sense cap base real– que no tot és horriblement efímer i fugisser.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
