FESTIVAL SIRGA-MÚSIQUES DE RECERCA I PATRIMONI. Marco Fusi, violí. Obres de Joan Magrané Figuera, Federico Gardella, Salvatore Sciarrino i Giacinto Scelsi. ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA DE BARCELONA. 17 DE JULIOL DE 2014.
Per Mila Rodríguez Medina
Es dóna sovint en el món de les noves músiques un tipus de concert certament paradoxal: procedents de propostes petites de poc pressupost i molt bones intencions, són concerts gairebé improvisats quant a estructura, en llocs poc habituals i amb mitjans ajustats, però alhora, i d’aquí ve la paradoxa, d’un perfeccionament tècnic –sobretot en qüestions de sonorització i escolta idònies– difícil de trobar en institucions tradicionals, especialment si es tracta de música amplificada. Marco Fusi, violinista italià, va oferir el dijous passat, dia 17, un petit concert basat en sinergies entre la música contemporània italiana i l’espanyola, com a única proposta a la ciutat de Barcelona del festival de músiques de recerca i patrimoni Sirga, amb seu al municipi tarragoní de Flix. Aquest concert era resultat d’una col·laboració amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona i allà, al seu jardí, va ser on es va produir: un lloc íntim, envoltat de veïns que a estones van participar del concert i acompanyat de tots els sons que el ple centre d’una ciutat provoca. El mateix Fusi s’enfrontava a les seves partitures i faristols i al vent que ho dificultava, el públic era mínim i se sentia com en qualsevol jardí de qualsevol parc, i amb un programa de mà que també era mínim i amb molts canvis. Davant d’això, però, un sistema d’altaveus correctíssim, amb una amplificació molt treballada –cosa tan essencial per a l’escolta en concerts per a instrument sol d’obres tan actuals– i un músic absolutament especialitzat i coneixedor del seu repertori. Aquests concerts semblen cridar que l’únic important és la música.
Tècnic era també el principal interès del concert. Com a part d’aquesta col·laboració musical entre Itàlia i Catalunya, el violinista va presentar un nou instrument: un violí elèctric creat pel lutier David González. Format per una peça molt semblant al mànec d’una guitarra però amb cordes de violí, l’instrument resta a mig camí sonor entre la guitarra elèctrica i el violí tradicional, una barreja que propicia nous camins i sobretot una potència i distorsió estranyes a la corda. Tot i això, la peça interpretada, o millor dit, improvisada per Fusi no va passar més enllà d’una exhibició pura d’un nou instrument. Ens va quedar la curiositat de conèixer millor les veritables possibilitats expressives d’aquest violí.
Aquest descobriment tècnic va ser la basa principal del programa, però escoltar en directe una obra per a instrument sol de Salvatore Sciarrino, el gran nom de la contemporània actual a Itàlia, sempre és una carta guanyadora i encara més si està interpretada amb el bon coneixement de Fusi com en aquesta obra escollida, els Sei capricci. El programa també contenia l’estrena absoluta d’una altra sinergia entre el músic italià i l’escena local amb l’obra Uns fragments d’aparicions de Joan Magrané Figuera, composició mínima i subtil, la qual es va veure eclipsada amb l’obra d’un altre compositor jove, en aquest cas italià: Estroso de Federico Gardella, plena de sons de percussió i acords dissonants tan propers que propiciaven un conjunts de sons i vibracions realment interessants. En definitiva, petits concerts de noves institucions com aquest festival amb l’única intenció, i tan bona, de fer música i difondre-la.
