FEMAP. QvintaEssençia. Obres de L. Marenzio. ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT (VILALLER). 28 DE JULIOL DE 2018.
Probablement, de tot el repertori de música antiga, els madrigals són un dels gèneres que més acusen el pas dels segles. Concebuts com a exercicis de retòrica musical, sovint per a gaudi intel·lectual d’un públic entès, aplegat en un espai petit, encaixen amb dificultat a les programacions pensades per a un públic, l’actual, més ampli, amb referents intel·lectuals ben diferents i en auditoris que poc tenen a veure amb les petites capelles o els salons nobles on es van escoltar per primer cop. Cal, per tant, saludar la iniciativa del FEMAP d’organitzar un concert format íntegrament per madrigals de Luca Marenzio, a càrrec d’una formació que ha fet bandera d’aquest repertori els darrers anys.
La resposta del públic constata que la idea va ser un encert: ple a Sant Climent de Vilaller, petit poble a pocs quilòmetres del Pont de Suert on probablement Marenzio i la resta dels madrigalistes italians del segle XVI s’han escoltat poc o no gens. L’espai escollit, una església de petites dimensions i de creu grega, amb els quatre integrants de QvintaEssençia disposats en cercle, al centre, mirant-se els uns als altres, i amb el públic envoltant-los, va ser un encert. La reverberació justa i les dimensions perfectes perquè les delicades inflexions de la partitura de Marenzio es trobessin com a casa. La declamació prèvia dels textos en català, a càrrec del polifacètic alcalde de Bossòst, Amador Marquès (en el concert a Bossòst va traduir-ne alguns a l’aranès) va ajudar, sens dubte, a fer que el públic entengués millor què expressa cadascun dels madrigals de Marenzio.
QvintaEssençia va oferir una lliçó de bon gust i expressivitat deixant la partitura expressar-se per ella mateixa, sense forçar els afectes i fent un ús delicat, potser fins i tot massa tímid de les ornamentacions. El grup porta temps treballant el Llibre primer de madrigals a quatre veus de Marenzio, l’han ofert en nombrosos concerts i la setmana anterior a la seva participació al FEMAP el van estar enregistrant a Sant Joan de les Abadesses per al que serà el seu primer disc. Per tant, també ells es troben com a casa interpretant aquests madrigals, i això es nota en la posada en escena: les constants mirades dels uns als altres, la complicitat en els passatges més complexos i la capacitat de resoldre sense fer patir a la partitura els incidents propis del directe en van ser bona mostra.
Ens deixàvem per al final un altre motiu pel qual costa de trobar madrigals a les programacions: és una música que exigeix una preparació molt especial, filant molt prim en la relació entre la música i el text, i mirant de copsar significats que s’escapen a simple vista. Molta feina per a un resultat que no obté fàcilment l’aplaudiment entusiasta del públic, al contrari del que passa, per exemple, amb certes àries d’òpera o de sarsuela. Per tant, cal donar l’enhorabona a QvintaEssençia per la voluntat de treballar aquest repertori, i de fer-ho de manera excel·lent, i al FEMAP per creure que programar Marenzio en petites esglésies de poblets del Pirineu era una bona idea. Van encertar-ho, i la bona resposta del públic n’és la millor demostració.
Imatge destacada: © www.facebook.com/FestivalFemap
