39è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PAU CASALS. Josep Colom, piano. Obres de Bach, Beethoven i Chopin. AUDITORI PAU CASALS. 17 DE JULIOL DE 2019.
Amb una trajectòria ben dilatada com a pianista i pedagog, el pianista Josep Colom afrontà un programa que anava com anell al dit a la proposta de programació del Festival d’enguany i que els darrers anys ha enregistrat per al segell Eudora amb un gran resultat artístic.
Allunyat de prejudicis i amb plena llibertat, el pianista català proposà un viatge al voltant de Bach i dels vincles que hi tingueren compositors posteriors. Ell mateix ho explicà ja al principi del recital, fet que segurament ajudà a entendre la concepció del programa. Inicià el concert amb un Preludi i fuga, BWV 874 copsat de manera tan grandiosa com expressiva, per moments proper a la visió organística i sense defugir totes les possibilitats que ofereix el piano actual. La bona claredat d’articulació i unes gradacions sonores subtils en la “Fuga” evidenciaren que érem davant d’un viatge sonor apassionant.
Continuà amb una visió alhora personal i romàntica de Beethoven. Una interpretació plena de sorpreses i subtileses, fruit segurament d’un llarg procés reflexiu. La Bagatel·la op. 126 núm. 3 precedí la Sonata op. 110 i l’enllaçà amb una petita improvisació seguint els models de l’època, en què sempre es preludiaven les obres i els intèrprets havien de saber improvisar. Josep Colom n’oferí una lectura ben contrastant, amb el punt de dramatisme necessari però defugint altres interpretacions més viscerals. Allunyat de divismes, la seva manera d’afrontar l’obra és ben natural. La calidesa del seu so permet una visió més lírica i poètica, de colors matisats. I excel·leix en els moments més introspectius, en què esdevé un veritable alquimista del so –“Adagio ma non troppo” excel·lent– i amb la claredat de textures –en la “Fuga”.
Frédéric Chopin tocava sempre Bach quan estudiava, i n’utilitzava sovint els Preludis i fugues per afrontar la preparació dels concerts. A la segona part del recital el pianista català ens oferí un maridatge Bach –Preludis– i Chopin –Estudis i Nocturn. La idea de continuïtat entre obres d’ambdós compositors a partir de transicions harmòniques sorprengué el públic i ens atansà a una proposta diferent dins del gran repertori. Colom evidencià sinergies entre els autors a partir de textures semblants, enllaços harmònics, afinitats o petites improvisacions. I el pianista ho afrontà en un punt just de maduresa que revela una gran tècnica, però també un sentit líric i un gust i sensibilitat gens renyides amb el punt d’intensitat passional quan cal. Capaç de seduir ja en el primerenc i seré Preludi BWV 846 i enllaçar-lo amb l’Estudi op. 10 núm. 1 ple de lirisme, aportà moments bellíssims. L’enllaç del Preludi BWV 855 bachià amb l’Estudi op. 10 núm. 6 –imbuït de poesia, polifonia i una tensió sublim– resultà captivador. Així mateix, el pianista aprofità de nou totes les opcions d’un piano modern. Allunyat de sentimentalismes i amb la tècnica al servei de la música oferí una variada paleta de colors –excel·lent Nocturn op. 48 núm. 1–, en què la subtilitat i la poesia foren elements d’idiosincràsia.
Amb un públic totalment entregat i enmig de diversos “bravos” espontanis, poguérem escoltar encara quatre obres fora de programa –Bach i Chopin de nou, finalitzant amb una Balada op. 23– que culminaren un recital amb segell propi.
Imatge destacada: © Sílvia Isach
