ORGUE AL PALAU. Marina Tchebourkina. Obres de Charpentier, Daquin, Balbastre, Messiaen, Boutsko i Dianov. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE DESEMBRE DE 2016.
Per Lluís Trullén
Tres corrents musicals assoleixen un pes específic determinant en l’extens repertori de l’organista Marina Tchebourkina. D’una banda, la seva dedicació a la música francesa barroca per a orgue, de la qual és un referent i que l’ha portada a ser durant quinze anys organista de la Capella Reial de Versalles. D’altra banda, la seva formació al Conservatori Txaikovski de Moscou, on assolí les màximes distincions en musicologia i en orgue, la posaren en contacte amb els autors contemporanis de l’òrbita russa. I per últim, la seva devoció per la música de Messiaen, autor al qual vint anys enrere va dedicar la tesi doctoral.
Aquests aspectes van marcar el programa que l’organista va confegir per a la seva actuació al Palau: una part predominant de nadales de músics francesos del Barroc, Les Mages de Messiaen i, per últim, dues obres pertanyents a Dmitri Dianov (1963) i a Iuri Boutsko (1938-2015), com a representants de la música contemporània russa.
Amb un Palau que presentava una bona assistència, Tchebourkina va oferir-nos unes interpretacions d’una qualitat tècnica i musical certament admirables al llarg d’una hora i mitja d’un concert sense pauses. Música vinculada al Nadal, les composicions de Charpentier, de Daquin o de Balbastre, autor aquest últim que –com ens recordaven els comentaris del programa de mà– mostrava una tal capacitat per a les improvisacions sobre les nadales que oferia a la Missa del Gall a l’església St. Roch, que l’arquebisbe, veient-ne el protagonisme, que provocava veritables aglomeracions de públic, en va prohibir les actuacions a partir del 1762. Tchebourkina va oferir deu nadales extretes d’obres del Barroc francès, totes basades en una estructura idèntica de tema amb variacions, en què el seu talent, la varietat de sonoritats i els grans sons combinats amb pianissimi plens de detallisme donaven mostra de les grans habilitats de la intèrpret davant d’un repertori que coneix i domina a la perfecció. L’únic però que caldria apuntar és la certa monotonia en la confecció del programa dedicat en gran part a nadales del Barroc francès, amb obres basades en uns mateixos paràmetres estructurals i que s’escapen de l’espectacularitat virtuosística i estilística que posseeixen altres partitures d’aquest període en el qual Tchebourkina és especialista.
Les Mages de Messiaen, una obra basada en un motiu rítmic repetitiu, quasi minimalista, sobre el qual discorren unes textures sonores, a manera d’uns murmuris plens de subtileses, i les dues pàgines dels autors russos –de la qual s’ha de destacar Cants que vénen de l’església (que Boutsko va dedicar a la intèrpret) que recullen sonoritats pròpies de la música ortodoxa– van atorgar un punt de varietat a un programa interessant en mans d’una especialista en tots els autors que va afrontar. Interpretació d’un nivell màxim en aquest concert de Nadal, fins a cert punt monòton en l’elecció del programa, però que d’altra banda ens va apropar a una música que resulta molt complexa de poder escoltar en directe a un nivell interpretatiu tan elevat.
