TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Trio Ludwig. Franz Schubert Filharmonia. Salvador Mas, director. Beethoven: Triple concert per a violí, violoncel, piano i orquestra, op. 56. Brahms: Simfonia núm. 4, op. 98. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE GENER DE 2024.
Una multitud acudia la tarda del diumenge al primer dels grans capítols d’enguany de la temporada de la Franz Schubert Filharmonia. L’última parada d’aquest menú de dos plats, encapçalat pel Triple de Beethoven, era el temple modernista i comptava amb el reclam llaminer del Trio Ludwig, considerat un dels millors del país. Inesperadament, una lesió fortuïta va portar el mestre Tomàs Grau a veure el concert des de la butaca, i fou la batuta de Salvador Mas, bon coneixedor de l’orquestra, l’encarregada de salvar l’ocasió –i la dels concerts de Tarragona i Lleida–, això sí, substituint la Simfonia núm. 1, op. 13 de Txaikovski inicialment programada per la Quarta de Brahms.
És clar que cada simfonia –i sense anar més lluny, cada peça– és una obra irrepetible, però el fet de substituir l’una per l’altra podia sorprendre aquells que esperaven delectar-se amb els Somnis d’Hivern de la freda Sant Petersburg, llar de Txaikovski, ja que es tracta de dos estils amb tradicions ben diferents. Perjudici mínim, però, tenint en compte que el programa no perseguia un fil temàtic concret i que la imprevisible lesió d’un director d’orquestra ja és sabut que pot comportar canvis previsibles al programa. En tot cas, el Trio Ludwig, amb els germans Arnau i Abel Tomàs del Quartet Casals, era el convidat estrella per interpretar el Concert que el geni de Bonn compongué el 1804, conegut per les seves dimensions i la dificultat del violoncel.
Amb retard, l’últim assistent trobava la seva llotja i la nombrosa audiència posava els ulls sobre el mestre Mas, que intercanviava mirades amb els germans Tomàs i la coreana Hyo-Sun Lim, que lluïa un vermell vibrant a la banqueta del piano, abans de l’entrada de l’“Allegro”. Arrencaren les primeres notes del Triple concert amb calma i so ple i aviat violí i violoncel resseguiren les primeres línies de Beethoven amb complicitat, però tendint a un lleuger desequilibri: un intermitent predomini del primer sobre el segon a causa d’una major projecció i a l’avançada posició del violinista, que potser provocà alguns desnivells durant alguns duets d’aquest primer moviment. La pianista va mostrar-se gràcil als staccati i va recórrer sense cap problema la “senzillesa” dels compassos de la seva particel·la, i en general l’orquestra va ser una bona aliada dels tres solistes sota la serena direcció del mestre Salvador Mas.
El “Largo” va semblar desenvolupar-se amb una mica més d’encert que el primer moviment i va niar un grapat de moments bellíssims. El violoncel d’Arnau Tomàs, ara amb gran inspiració, va firmar una delicadíssima entrada extraient l’ànima de l’instrument des de la primera corda amb la dolçor i el color d’un trèmolo realment exquisit. Molt de prop el va seguir el seu germà amb generós vibrato i simbiosi, acollits tots dos amb els suaus arpegis de la coreana. El triangle afrontà el “Rondo alla polacca” amb brillantor, tot lluint un virtuosisme elegant i explosiu, amb el mestre de la tribuna coordinant molt acuradament els unísons orquestrals i les cadències. Els convidats van calmar els aplaudiments amb la curiosa Petita marxa vienesa de Fritz Kreisler, animada propina que sens dubte va divertir els assistents.
Ja amb reforços, Mas va oferir la seva lectura de la Quarta de Brahms a la segona part transmetent la profunditat, la tragèdia i la corpulència que demana el primer moviment. El gran paper dels metalls va eclipsar els petits errors durant l’“Andante moderato” abans que el mestre conduís l’orquestra cap al tercer moviment, passatemps per a les flautes i els clarinets. Mas va afrontar l’últim moviment fent créixer l’orquestra en els moments de grandesa –amb un gran paper del timpani, sovint relegat o no sempre reconegut–, deixant el llistó ben alt i signant una substitució amb categoria. Esperem, però, una ràpida recuperació del director titular.
Imatge destacada: (c) Franz Schubert Filharmonia.
