Maurizio Pollini, piano. Christian Thielemann, director. Staatskapelle Dresden. Deutsche Grammophon, 2016
Maurizio Pollini protagonitza unes interessants versions dels Concerts per a piano de Johannes Brahms, acompanyat amb solidesa pel director Christian Thielemann al capdavant de l’Staatskapelle Dresden. Hi destaca la fidelitat a la partitura i a l’esperit d’aquest peculiar compositor romàntic, que segons alguns autors fou un ferm defensor del gust clàssic. Amb tot, el llenguatge i la contundència en els atacs –a més de la complexitat de l’escriptura, és clar– pertanyen de manera inconfusible a segle XIX. Aquestes interpretacions no es volen trencadores, sinó que sobreabunden en les virtuts més reconegudes del compositor. Com és imaginable, per tant, el Segon Concert és molt més equilibrat, més ben travat segons les pautes clàssiques. El Concert núm, 1, en Re menor, op. 15, en canvi, manifesta en el seu interior una lluita que tot just coneix conciliació, des d’un primer embat tempestuós que el piano perpetua o matisa, en connivència puntual amb instruments (la trompa, per exemple) o seccions senceres de l’orquestra. S’hi aprecia un esforç titànic, el del jove Brahms, per consolidar-se i fer front als gegants del passat –bàsicament Beethoven–, si no encara en l’àmbit de la simfonia, almenys sí del concert. La dupla Thielemann i Pollini il·lustren a la perfecció aquestes ànsies i la seva realització, consumada –com dèiem– en un monument d’inevitable reconeixement com és, ja, el Concert núm. 2 en Si bemoll major, op. 83.
