DER ROSENKAVALIER de Richard Strauss. Llibret d’Hugo von Hofmannsthal. Adrianne Pieczonka. Wolfgang Bankl. Stephanie Houtzeel. Markus Eiche. Chen Reiss. Caroline Wenborne. Benedikt Kobel. Ulrike Helzel. Benjamin Burns. Dir. musical: Ádám Fischer. Dir. d’escena: Otto Schenk. Producció de la Wiener Staatsoper. WIENER STAATSOPER (Viena). 30 DE MARÇ 2019.
Parlar de Der Rosenkavalier és parlar de Viena, tant hi fa que el director d’escena mogui l’acció de la trama o la deixi a l’època de l’emperadriu Maria Teresa; els valsos compostos per Strauss i la sofisticació de la fascinant Mariscala contraposada a l’hedonisme vulgar d’Ochs creats per Hofmannsthal ens porten automàticament a la capital austríaca. Així doncs, veure aquesta òpera d’Strauss a Viena és sempre un esdeveniment, i més si, com és el cas, les funcions que ens ocupen marquen la celebració de les mil representacions de Der Rosenkavalier a la Wiener Staatsoper des que s’hi estrenà el 8 d’abril de 1911 –aleshores amb el nom de Hofoper– i tan sols quatre mesos després de l’estrena absoluta a Dresden, el 26 de gener. Fer un cop d’ull als intèrprets que han passat per l’escenari vienès és de veritable vertigen. Entre els directors musicals, el propi Richard Strauss, Bruno Walter, Clemens Krauss, Hans Knappertsbusch, Carlos Kleiber, Herbert von Karajan o Leonard Bernstein, entre d’altres. I com a intèrprets, Elisabeth Schwarzkopf, Lisa Della Casa, Lucia Popp, Lotte Lehmann, Kiri Te Kanawa o Gwyneth Jones (com a Mariscala), Agnes Baltsa, Brigitte Fassbaender, Elina Garanča o Anne Sophie von Otter (com a Octavian) i Natalie Dessay, Edita Gruberova, Patricia Petibon o Ileana Cotrubas (com a Sophie), per esmentar-ne només uns quants.
En aquesta ocasió el trio femení estava integrat per tres noms coneixedors de l’òpera a Viena en la producció d’Otto Schenk: Adrianne Pieczonka (Mariscala), Stephanie Houtzeel (Octavian) i Chen Reiss (Sophie), acompanyades per Wolfgang Bankl, que substituí un indisposat Peter Rose, dirigits tots per un expert i impecable Ádám Fischer.
Adrianne Pieczonka continua sent una gran Mariscala, un rol que aborda de fa anys amb èxits merescudament contrastats. A més a més, és una de les cantants estimades del públic vienès, i uns dies més tard oferia un recital de lied junt amb Wolfram Rieger a la mateixa Staatsoper. La seva Mariscala va de menys a més i arriba al tercer acte en la seva aparició com a deus ex machina de forma veritablement impactant; culmina la seva actuació amb els dos devastadors “Ja” finals. Pieczonka, a més, interioritza el personatge en profunditat i la seva actuació resulta sempre commovedora, secundada per una perfecta direcció d’Otto Schenk que, fidel a les acotacions de Hofmannsthal, ressalta la trama així com els drames i les contradiccions dels tres protagonistes. Els altres dos rols protagonistes van ser interpretats per dues cantants de l’àmbit austrogermànic que sovint no arriben a les nostres terres, però que resulta interessants de tenir en compte: Stephanie Houtzeel va oferir un Octavian complet, d’exquisida línia vocal i physique du role, mentre per la seva banda el rol de Sophie fou interpretat per una sempre cristal·lina Chen Reiss, amb un color vocal molt interessant i igualment abocada a la trama dramàtica.
L’expert Peter Rose fou substituït per Wolfgang Bankl en aquesta funció del dia 30 de març, però resultà igualment convincent, tot demostrant bones taules en el difícil paper d’Ochs, ja que és qui centra la totalitat de la trama còmica de l’òpera. Molt adequat en la seva intervenció Benjamin Bruns com a tenor italià, mentre que Ulrike Helzel destacà com una Annina amb més gràcia i caràcter –si calia– del que és habitual, acompanyada sempre pel Valzacchi de Benedikt Kobel, també destacable. Markus Eiche interpretà igualment de manera satisfactòria el rol de Faninal, de la mateixa manera que tot l’extens repartiment d’aquesta obra.
Ádám Fischer dirigí amb veritable mestratge una Orquestra de la Wiener Staatsoper, tot extraient-ne un so compacte i a la vegada veritablement emocionant ja des dels primers compassos, i no tenint por d’un volum que és marca de la casa d’òpera i que detalladament no tapà en cap moment els cantants.
Què es pot dir de la producció ja mítica d’Otto Schenk? Forma gairebé part de l’imaginari operístic de tots plegats i resulta interessant veure com els directors posen en escena el mateix títol de manera igual però diferent en diversos teatres d’òpera a la vegada. Així, aquesta regia és molt similar a la també mítica de Der Rosenkavalier a Nova York firmada també per Schenk –que fou substituïda recentment per la de Robert Carsen després de cinquanta anys(!) en actiu. Més enllà de la tradició als decorats –i un segon acte amb una certa olor de naftalina–, el que és més d’agrair a Schenk és que hagi respectat tantíssim les acotacions de Hofmannsthal i conservant moments deliciosos, com quan la Mariscala al tercer d’acte –ja d’esquenes– estén la mà a Octavian per acomiadar-se’n per sempre…, i lògicament hi sobren algunes frivolitats, com el desmesurat turbant de Mohamed. No obstant això, unes frivolitats que també són molt vieneses, o sigui que ¿qui som els no vienesos per jutjar-les? Per moltes més funcions de Der Rosenkavalier a la Wiener Staatsoper!
Imatge destacada: © Wierner Saatsoper GmbH-Michael Pöhn
