Messa per Rossini
Cor i Orquestra del Teatro alla Scala
Dir.: Riccardo Chailly
Obres de Verdi, Buzzolla, Bazzini, Pedrotti, Cagnoni, Ricci, Nini, Boucheron, Coccia, Gaspari, Platania, Rossi i Mabellini
Decca, 2018
L’any 1869, per iniciativa de Verdi, l’editor Ricordi i una comissió de savis del Conservatori de Milà van convocar una sèrie de compositors seleccionats entre el bo i millor dels autors italians vius per a la composició conjunta i desinteressada d’una Missa de Rèquiem en honor de Rossini, mort l’any abans; una obra que s’havia d’estrenar per l’aniversari del traspàs del mestre de Pesaro i guardar posteriorment en un arxiu, tot recuperant-la només en determinades celebracions rossinianes. La selecció, controvertida des d’un començament, incloïa Mercadante, que va declinar l’oferta, i bandejava la fornada més jove de compositors, entre els quals hi havia Ponchielli i Boito, relacionats amb el moviment musical de l’Scapigliatura, moviment reaci i crític amb l’estil verdià. El projecte, per bé que completat, no es va portar mai a terme. Verdi, que s’havia ocupat de compondre el “Libera me”, va reaprofitar i reelaborar aquest com a germen de la seva Messa da Requiem uns anys més tard. La resta va quedar ben oblidada en un calaix fins que cent vint anys després va ser recuperat, revisat i interpretat amb èxit a Alemanya, Itàlia, França i el Regne Unit. D’aquesta estrena, n’existeix una versió discogràfica. El segell discogràfic Decca en treu aquesta nova versió excel·lent, íntegrament interpretada per músics italians, tal com va ser el desig inicial de Verdi.
A desgrat de l’evident desigualtat qualitativa dels diferents fragments, l’interès, sobretot musicològic, rau en el redescobriment d’autors, la majoria dels quals són completament desconeguts fora d’Itàlia i que ofereix un complet panorama de la composició sacra italiana del moment. Unes magnífiques notes de programa ajuden a entendre, tant el projecte com el context musical.
Imatge destacada: Riccardo Chailly
