VIII SETMANA DE MÚSICA ANTIGA DE LA COLÒNIA DE SANT PERE.
TORNAVEUS. Dir.: Jaume Ayats. Obres anònimes i populars. CENTRE CULTURAL. 20 DE JULIOL DE 2019.
ENSEMBLE DE LA SETMANA DE MÚSICA ANTIGA. Luis Antonio González, clavicèmbal i direcció. Obres de P. Rabassa. ESGLÉSIA. 21 DE JULIOL DE 2019.
ENSEMBLE DE VENTS DE LA SETMANA DE MÚSICA ANTIGA. Eric Hoeprich, clarinet i direcció. Obres de J. C. Bach, C. Ph. E. Bach, J. Kenn i W. A. Mozart. PATI DE SES MINYONES. 22 DE JULIOL DE 2019.
HOPKINSON SMITH, llaüt. Obres d’A. Holborne, J. Dowland, J. Johnson i M. Ponce. CENTRE CULTURAL. 23 DE JULIOL DE 2019.
La Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere, al municipi d’Artà (Mallorca), és molt més que una setmana i és molt més que música antiga. I és molt més, també, que un festival. Perquè, gràcies als seus promotors (els Amics de la Música de la Colònia de Sant Pere) i amb la direcció artística de Jordi Alomar i Rafel Caldentey, s’hi programen concerts, jornades d’estudis, cinema a la fresca i cursos de música. Enguany Sa Setmana va començar el dijous 18 de juliol amb una conferència de Jaume Ayats sobre la pràctica de cantar a veus, que obria al gran públic les experiències que la vintena d’assistents del curs de polifonies tradicionals que ell mateix havia començat a impartir al matí havien pogut conèixer de primera mà.
Amb el seu humor i franquesa característics, Ayats va fer venir ganes de cantar a les persones que van assistir a la xerrada, bona part de les quals es van reunir també a la projecció de cinema a la fresca del seu documental Veus i sons de la Mediterrània el divendres 19 a la nit, i a l’agradable concert que dissabte 20 al vespre oferia amb Tornaveus, en el qual també van participar els alumnes del curs. Divendres 19, prèviament a la projecció i en un aprofitament lloable dels recursos, s’havia fet una conferència d’introducció a l’obra La gloria de los santos de Pere Rabassa, que el diumenge reestrenaria l’Ensemble de la Setmana dirigit per Luis Antonio González. La conferència era a càrrec dels musicòlegs Antoni Pons i Raúl Angulo, fundadors d’Ars Hispana i editors de la partitura, que l’endemà participarien a la jornada professional d’estudis.
I és que, efectivament, a banda de concerts i conferències, la Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere programa també una jornada professional en la qual van intervenir personalitats de tanta rellevància com el director de l’editorial Schott, el Dr. Peter Hanser-Strecker, que va obrir la jornada per deixar pas a diverses perspectives i experiències sobre l’àmbit de l’edició i la transmissió musical, amb intervencions de Joana Gomila, Laia Carreras, Francesc Vicens, Xavier Gelabert o Marta Ferré, entre d’altres.
En acabar la jornada, el dissabte 20, s’esdevenia l’esmentada actuació de Tornaveus, amb què s’inaugurava pròpiament el cicle de concerts d’una Setmana que ja portava dos dies escalfant motors amb conferències, cursos i jornades. Els set dies successius havien de succeir-se encara set concerts i una projecció a la fresca deliciosa: la de l’experiència omnímoda de la interpretació de la integral de les Cantates de Bach que relata el documental Bach en Madrid.
El diumenge 21 l’església de Sant Pere s’omplia de gom a gom per escoltar la reestrena de l’oratori de Pere Rabassa La gloria de los santos, “l’oratori més antic amb primera representació documentada a l’illa”, com deia el programa. Les veus d’Irene Mas, Olalla Alemán, José Pizarro i Pablo Acosta foren més eloqüents en el treball coral que no pas la del contratenor solista Jorge Enrique García, encarregat del paper d’Ànima. Amb treball acurat i precís, el clavecinista i director Luis Antonio González sabé fer brillar un oratori literalment monòton (quasi no es mou de la tonalitat de Mi menor), que relata com una ànima ascendeix fins a veure la glòria dels sants: una producció pròpia de la Setmana, que es va encarregar de reunir la desena de músics necessaris per a l’ocasió i que –si els recursos ho permeten– es té previst de poder gravar, la qual cosa seria una feliç notícia.
Dilluns 22 era el torn d’un concert a l’aire lliure, en què el trompista Carlos González (que el dia abans havia actuat com a solvent organista en el Gloria) es veia acompanyat del també trompista Taylor Townsend, dels fagotistes Pere Caselles i Josep Tatay i dels clarinetistes Rafel Caldentey i Eric Hoeprich. Sota la direcció d’aquest últim (un veritable referent mundial en el camp de la interpretació amb instruments històrics), l’Ensemble de Vents de la Setmana de Música Antiga va posar de manifest la diferència entre la circumstancialitat de la Simfonia per a vents núm. 4 de Johann Christian Bach i la intemporalitat d’una obra com la Serenata per a vents núm. 11 de Wolfgang Amadeus Mozart, on Hoeprich va meravellar amb la quantitat de música que es pot arribar a fer amb una sola nota tinguda. Entre obra d’inici i de final, dos duets per a clarinets i dos duets per a trompes van permetre apreciar l’habilitat d’aquests intèrprets per dominar uns instruments que han de buscar un compromís constant entre l’expressivitat i la fiabilitat.
I si l’estatunidenc Eric Hoeprich és un dels referents mundials en el clarinet històric, el també nord-americà Hopkinson Smith és el degà indiscutible en la interpretació d’instruments de corda polsada. La seva figura esprimatxada i aguilenca, vestida de blanc i amb corbata vermella, s’asseia rere un llaüt amb el qual Smith ha obert camí en el camp de la música antiga. Amb tarannà plàcid, com aquell que està assegut al saló de casa, Smith anà transitant per obres que als seus 72 anys ha recreat en infinitat d’ocasions. I tanmateix ho feia sense treure els ulls de la partitura, com aquell que llegeix per primer cop allò que toca i va entrant en la música a mesura que la tabulatura li va redescobrint el camí tantes vegades caminat.
Els dies successius, fins al dissabte 27 al vespre, vindrien el concert de la flautista Aïda Borràs i l’organista Miquel Bennàssar, el de la violinista Lina Tur i el clavecinista Luis Antonio González (que estrenava el clave adquirit pel festival), el de Joan Seguí amb l’orgue que havia impulsat el recentment traspassat Salvador Martí “Biscai” (a qui es retia homenatge com a fundador i impulsor dels Amics de la Música de la Colònia de Sant Pere) i el del Cor de Cambra Francesc Valls amb el qual es clouria una Setmana de Música Antiga que –feliçment– és molt més que una setmana i que és molt més que música antiga.
Però no tot són bones notícies en aquest extrem de l’illa de Mallorca. Perquè aquesta profusió d’activitat ben feta que proposa Sa Setmana (perquè està molt més que feta amb professionalitat, ja que també hi ha molt de cor i estima), se’n podria anar en orris si el Departament de Cultura del Consell de Mallorca no rectifica una resolució insòlita i incomprensible que ha deixat 14 festivals sense el finançament previst i emparaulat. Encara perplexos per aquesta sacsejada, els promotors dels festivals miren de fer mans i mànigues per revertir aquesta situació que, administrativament, sembla que està dada i beneïda i ha arribat a un atzucac. Si els responsables polítics que gestionen l’entitat no troben la manera de salvar aquesta situació, pot ser que es perdin molt més que 14 festivals… I que el que és molt més que una Setmana de Música Antiga, quedi en molt més que un buit cultural irreparable.
Imatge destacada: concert de l’Ensemble de la Setmana de Música Antiga, el 21 de juliol. © Rafel Caldentey
