Plaisir Sacré. Obres de François Couperin i Sainte-Colombe. La Bellemont.
Itinerant Early, 2014
He de confessar que, com a melòman, no he estat mai un expert en la discografia de música antiga. Sempre m’han interessat molt més les sonoritats modernes del món de la “clàssica”. Però per aquelles coses de la vida, com a intèrpret professional, al final m’he acabat dedicant uns quants anys a la música anterior al 1750; per sort, de bracet de grans mestres especialistes. Així doncs, tot el que sé i aprecio d’aquests estils ho he adquirit a través de la praxi i el bagatge de qui m’hi ha guiat.
Dit això, el segon disc de La Bellemont, en la meva modesta opinió, em sembla excel·lent, una veritable petita obra mestra, un plaer –com bé diu el títol– per a tots els sentits. Estructurat en forma de concert –i amb una presa de so volgudament propera a la qualitat del directe–, el disc ens passeja, gairebé sense solució de continuïtat, pel repertori sacre i instrumental de François Couperin i els seus contemporanis. Un discurs que ens atrapa des del primer minut per la qualitat dels intèrprets: immillorables, tant el timbre i el gest de la viola de gamba de Sara Ruiz (molt ben acompanyada per Johanna Rose en les obres per a dues violes) com el toc elegant i alhora contundent de la tiorba de Rafael Muñoz, increïble l’empastament de les dues veus femenines –un no arriba a esbrinar on acaba una i on comença l’altra– i la solvència del baríton –magnífic Jesús García Aréjula–, tots ells sobre el savi acompanyament a l’orgue de Laura Puerto. Un discurs que també ens atrapa per tot un seguit de detalls que articulen una unitat coherent: la dicció afrancesada del llatí segons criteris historicistes, la recerca de tensions equilibrades en les dissonàncies, l’ús constant però no excessiu de l’ornamentació “a la francesa”, l’equilibri de rols en les diverses combinacions instrumentals de les obres vocals, així com els solos antològics de cada un d’ells. Tot plegat en una edició acurada, amb les informacions justes i necessàries i una presentació visual elegant.
En definitiva, un disc que ve a confirmar el bon rumb artístic de La Bellemont, formació a la qual augurem el millor dels horitzons. Sergi Moreno-Lasalle
