ÒPERA A CATALUNYA. Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart. Llibret de Lorenzo Da Ponte. Toni Marsol. Núria Vilà. Carles Daza. Marta Mathéu. Anna Tobella. Xavier Aguilar. Eugènia Montenegro. Jordi Casanova. Carles Ortiz. Juan Carlos Esteve. Laura Brasó. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Direcció musical: Daniel Gil de Tejada. Director escènic: Pau Monterde. LA FARÀNDULA DE SABADELL. 28 D’OCTUBRE DE 2015.
Per Marc Busquets Figuerola
Des del 1982, els Amics de l’Òpera de Sabadell aconsegueixen una difícil empresa que aquí suposa gairebé un miracle, però que és una realitat consumada en altres països, com Alemanya: descentralitzar el panorama operístic més enllà de la capital. Així, durant algunes setmanes l’any els operòfils posem atenció també en el que passa fora de Barcelona: primer a Sabadell, on els Amics estrenen totes les seves produccions des de fa 34 anys, i després a diferents teatres de Catalunya, on des de fa 28 anys i mitjançant Òpera a Catalunya viatgen aquestes produccions. L’encarregada d’obrir la temporada d’enguany ha estat Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart, un títol força agraït i que sol donar resultats feliços, ja sigui per la genialitat d’una música molt ben escrita pel compositor, per l’enrevessat llibret de Da Ponte o per la vitalitat que en si transmet aquesta jornada boja, però de final no tan feliç.
En primer lloc, cal destacar el bon rendiment musical de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que dirigida amb tremp per Daniel Gil de Tejada va donar bons resultats des de l’escumejant obertura i a qui només se li pot reclamar una millor coordinació entre podi i escenari, que de ben segur s’anirà polint durant aquesta gira. També va ser una pena que l’orquestra no pogués estar situada una mica més alta, per tal que el so quedés menys ofegat en el profund fossat de La Faràndula. Una demanda que, certament, és difícil de suplir tenint en compte les limitacions d’aquest teatre. El que sí que es podria suplir és l’ús d’un clavicèmbal per als recitatius en comptes d’usar un teclat electrònic.
Toni Marsol va ser un Figaro molt creïble a nivell escènic que va anar de menys a més, per coronar-ho amb un “Aprite un po’ quegli occhi” rodó. En la mateixa dinàmica es va moure Núria Vilà, que encarnà una gràcil Susanna molt convincent en la part dramàtica, però que es mostrà més reticent a nivell vocal al principi per anar a més, fins a un delicat “Deh vieni non tardar”. Carlos Daza té l’aplom vocal necessari per abordar el paper de comte d’Almaviva, no obstant això no va arribar a entrar en el rol d’aquest caçador caçat. Per la seva banda, Marta Mathéu va ser una comtessa patidora i digna, versemblant a nivell dramàtic i que a més posseeix un bell instrument, amb un metall interessant capaç de crear modulacions de gran bellesa, però cal que acabi de polir aquest rol, com segurament farà, per a una millor línia vocal, especialment en les seves dues complicades àries.
El Cherubino d’Anna Tobella va ser una sorpresa agradable, ja que a més de resultar entranyable escènicament, també va cantar les dues àries amb la seguretat i gràcia que li corresponen. Així mateix, sorprengué la bona presència vocal i escènica de la Barbarina de Laura Brasó, que aconseguí destacar en aquest breu paper. Correctes, encara que una mica exagerats, la Marcellina d’Eugènia Montenegro (que en aquesta producció té la seva ària del quart acte) i el Don Bartolo de Xavier Aguilar. Completaven el repartiment Jordi Casanova com a Don Basilio (també amb la seva ària en l’últim acte), Carles Ortiz com a Don Curzio i Juan Carlos Esteve com a Antonio.
i membres del Cor AAOS. © Dr. Xavier Gondolbeu
La posada en escena de Pau Monterde situa l’acció a l’època que indica el llibret, però ho fa amb una limitació d’idees i recursos escènics important, que sembla voler suplir de sobte en l’últim acte quan els arbres que hem vist en el primer acte apareixen cap per avall i el que ha estat un dòcil cor durant tota l’òpera apareix amb el puny alçat, assemblant-se més a certs parlamentaris actuals que no pas a prerevolucionaris francesos… Un cor, els dels Amics de l’Òpera de Sabadell, que complí amb promptitud totes les seves intervencions, i destacant especialment en els concertants, però mancat de gràcia en el moviment escènic.
Feliç inici per als Amics de l’Òpera de Sabadell amb aquest títol sempre agraït en una temporada que portarà títols de gran repertori com Otello de Giuseppe Verdi i Madama Butterfly de Giacomo Puccini, però també d’altres menys freqüents però molt interessants, com el doble programa format per La serva padrona de Giovanni-Battista Pergolesi i Il segreto di Susanna d’Ermanno Wolf-Ferrari, que s’oferirà a final de novembre.
