TEMPORADA FSF. Ulrike Haller, soprano. Elionor Martínez Lara, soprano. Joan Francesc Folqué, tenor. Josep-Ramon Olivé, baríton. Cor Lieder Càmera (Josep Vila i Casañas, director). Franz Schubert Filharmonia. Salvador Mas, director. W. A. Mozart: Simfonia núm. 36, KV 425, “Linz”; Gran Missa en Do menor, KV 427. TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT. 1 D’ABRIL DE 2022.
D’autèntica producció de quilòmetre zero es pot qualificar el programa que la Franz Schubert Filharmonia va dur a terme aquest cap de setmana a Sant Cugat del Vallès i al Palau de la Música amb un programa dedicat monogràficament a la música de Mozart.
L’orquestra va tornar a convidar el director Salvador Mas, que la darrera temporada ja va afrontar amb la formació el Requiem del mateix compositor en una versió que incorporava la seva pròpia revisió dels manuscrits de Süssmayr. De fet, la producció de la Gran Missa en Do menor que ara ha vist la llum hauria d’haver estat anterior, ja que estava programada aquell fatídic març del 2020.
Feliçment, i gairebé amb el mateix repartiment previst –tan sols dos canvis de solista–, una de les misses més belles del repertori es va poder sentir dos anys després al Teatre-Auditori de Sant Cugat i al Palau de la Música, escenaris que van testimoniar un cop més les exigències d’una partitura que no escatima res a ningú.
Salvador Mas té un coneixement profund i visió personal del repertori, particularment del clàssic i romàntic centreeuropeu com aquest, i és un director que transmet seguretat, deixa clar el que vol i és atent a l’hora d’indicar-ho. La seva versió va optar en tot moment per la contenció, tant de dinàmiques com de tempi, i va vetllar tant per no endarrerir-lo en les àries com per no accelerar-lo en les fugues, que és el més habitual.
Si la soprano Ulrike Haller estava indisposada, tal com es va anunciar per megafonia, a penes es va poder apreciar en les seves prestacions, si bé només va participar dels concertants i va cedir la compromesa pàgina de l’“Et incarnatus” a la seva companya Elionor Martínez Lara, que la va resoldre esplèndidament. Aquest va ser, de fet, un dels millors moments del concert. La secció masculina del quartet, en aquest cas formada per Joan Francesc Folqué i Josep-Ramon Olivé, van mostrar-se més constrets en les seves intervencions –que ja de per si són més reduïdes–, segurament a proposta del director.
Mas també va aconseguir diversos efectes dinàmics de gran interès en el cor Lieder Càmera que, preparat pel seu fundador, Josep Vila i Casañas, va sortir airós de les demandes no gens menors d’una obra que ja forma part del seu repertori. Llàstima, però, dels desconcertants canvis de disposició entre alguns moviments que van distreure excessivament en més d’un moment.
Prèviament, l’orquestra havia interpretat amb solvència la Simfonia Linz, que Mozart va compondre en aquesta ciutat de tornada a Viena després d’haver estrenat la Missa a Salzburg. Una obra amable i que obria, doncs, amb tot el sentit, el programa del concert.
