I FESTIVAL INTERNACIONAL DE GUITARRA FERRAN SOR. Ricardo Gallén, guitarra. Obres de Sor i Brouwer. JOVE TEATRE REGINA (BARCELONA). 8 DE SETEMBRE DE 2016.
Per Josep Barcons
En una entrevista publicada el 2002 al fòrum guitarrístic de referència guitarra.artepulsado.com, Ricardo Gallén es mostrava així de contundent quan li preguntaven si creia que algun dia la guitarra podria estar de manera regular a les grans sales de concerts: “Si canvia la mentalitat dels guitarristes, sí. Si deixen de comportar-se com a guitarristes i es comporten com a músics, sí.”
Gallén, efectivament, és més músic que guitarrista (i això que toca la guitarra de manera brillant); i aconsegueix que, a les seves mans, la guitarra gairebé desaparegui. En la seva manera de tocar, no hi ha cap mostra de virtuosisme gratuït, no hi ha focs artificials, no hi ha “guitarrismes” ni recursos explosius, sinó que cada prodigi tècnic que surt dels seus dits queda tapat sota tones de música. I això que de prodigis tècnics, en fa un gavadal, però tots passen desapercebuts per se i s’encaminen a major glòria de la música que fa.
El programa que va presentar al quart concert del I Festival Internacional de Guitarra Ferran Sor era, en si mateix, una mostra d’aquest enfocament que prioritza la música per sobre de la guitarra. I, contràriament al que és habitual, no va programar un seguit d’obres més o menys entrellaçades, sinó que va presentar-se davant el públic amb tres únics títols: les dues Grans Sonates de Ferran Sor i la Quarta Sonata de Leo Brouwer, que va abordar d’una tirada, sense mitja part. En acabar, va reblar el programa amb dos bisos com a resposta a l’ovació del públic: Recuerdos de la Alhambra de Francesc Tàrrega i el Vals opus 8 núm. 4 d’Agustín Barrios, tocat amb un gust extrem.
Efectivament, el bon gust és una de les característiques principals de Gallén. Un bon gust que surt de la mesura, de l’equilibri, de la sensatesa, de la pulcritud, de la noblesa, de la intel·ligència… I potser per això a la considerablement plena platea del Jove Teatre Regina es va crear un silenci extrem que feia que, a banda de les seves notes, se sentís fins i tot el zumzeig dels focus.
Les dues Grandes Sonates de Ferran Sor (primer l’opus 25 i després l’opus 22) van ser una delícia de cap a peus. Gallén és un gurmet del so i un sibarita de les digitacions i és capaç d’extreure de la guitarra una diferenciació majúscula de plans sonors. Per això el seu Sor (i qui el vulgui sentir podrà recórrer en un futur a l’arxiu del Festival o pot adquirir el CD que va gravar recentment) és tan gran que té moments que fins i tot sembla Beethoven. Les introduccions lentes van ser d’una bellesa esclatant, les textures de melodia acompanyada eren d’un preciosisme lluminós, i les gracilitats guitarrístiques tenien una frescor d’allò més serena i amable.
Després del protoromanticisme de Sor, Gallén se les va heure amb la Sonata del pensador. Un títol preciós que Leo Brouwer va dedicar a aquest guitarrista nascut a Linares ara fa 44 anys. Coneixedor íntim com és de l’obra, el pensador Gallén va defensar-la amb atenció a la gran forma, no deixant en cap moment que els passatges més efectistes trenquessin la progressió del discurs.
Tant a les seves classes com als concerts que fa, Gallén es converteix, doncs, en un dels més dignes ambaixadors (i això en el món guitarrístic és poc freqüent) d’aquella cèlebre frase atribuïda a Isaac Stern: “Utilitza l’instrument per fer música i no la música per tocar l’instrument.” Per això, contràriament al que és habitual, Gallén no deixa mai que la tècnica ni el virtuosisme enterboleixin la música que interpreta. Per això, més que guitarrista, és músic. I això fa que la guitarra, a les seves mans, es converteixi en un gran instrument; en un instrument tan gran que fins i tot arriba a desaparèixer.
