MOMPOU
Música callada
Sira Hernández, piano.
Solfa Recordings, 2015
El segell català Solfa Recordings continua la seva línia de compromís amb els músics i compositors del nostre país amb aquest nou enregistrament dels quatre quaderns de la Música callada de Frederic Mompou. Una aposta de risc, sens dubte, tractant-se de l’obra més conceptual de tot l’univers de l’autor, ja de per si místic i elevat. El títol, revelador i intangible alhora, prové d’uns versos de sant Joan de la Creu. És una obra complexa que s’ha d’abordar des de la intel·ligència i la contenció, no pas des de l’emoció ni el virtuosisme tècnic. Una música, doncs, que toca directament l’essència de l’ànima, del so. Una obra, a més, la composició de la qual es dilata en gairebé una dècada i abasta els darrers anys creatius del compositor, i que, per tant, conté elements estilístics dispars, des d’aquells que ens recorden les arrels populars a d’altres que ens apropen a un minimalisme quasi weberià.
Sira Hernández és, sens dubte, una de les pianistes més solvents del panorama nacional, com ha demostrat a bastament amb els seus darrers enregistraments (l’obra pianística d’Oltra, obres desconegudes d’Albéniz i un recull excel·lent de Nocturns d’autors diversos). És també una pianista interdisciplinària a qui agrada treballar amb rapsodes, ballarins o artistes plàstics. No és, doncs, estrany que amb aquest esperit resolgui amb solvència les dificultats d’aquesta obra i n’ofereixi una versió íntima i emotiva, fent traspuar la increïble riquesa de contrasts i senzilleses de la partitura. En les mans d’Hernández, les complexes harmonies de Mompou flueixen com un rierol cristal·lí i decoren amb riques ressonàncies el silenci de l’ànima. Sergi Moreno-Lasalle
