FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS (FeMAP). “Diàlegs”. Newman Trio. Obres de Bach, Kurtag i Boccherini. REFUGI DEL NIU DE L’ÀLIGA. 12 D’AGOST DE 2019.
En un entorn privilegiat, a 2.500 metres d’alçada i a cavall del Berguedà i la Cerdanya, el Newman Trio, dins del Festival de Música Antiga dels Pirineus, ens va regalar un capvespre de postal amb Boccherini, Bach, Kurtág i Beethoven ressonant al Refugi del Niu de l’Àliga.
L’estrenat jove trio, format pel violinista Joel Bardolet, el viola Adam Newman i el violoncel·lista Pau Codina, representa la modernització de la clàssica. Amb interpretació no gens encotillada, propera i amb visió creativa, van presentar una tria d’invencions a tres veus de Johann Sebastian Bach intercalades amb Signs, games and messages de György Kurtág. És habitual viure diàlegs als concerts de Joel Bardolet, que amb la seva tècnica exultant, la tradició musical familiar i la curiositat, busca comunicació, en aquest cas, entre la música del Barroc i l’autor contemporani. Un contrast triat acuradament.
Amb les visites extraordinàries del Pirineu català com a teló de fons i amb el públic a tocar, van atacar amb fermesa el Trio de corda, en Do menor, G. 96, op. 14 núm. 2 de Luigi Boccherini. Els tres músics emergents, que estan en un bon moment de les seves carreres actuant a tot l’àmbit centreeuropeu, van brillar especialment al “Prestissimo” del compositor i violoncel·lista italià, amb una complicitat i comunicació entre tots tres que va fer vibrar el refugi amb la tècnica refinada de cordes.
Amb les entrades exhaurides, tenint en compte la infraestructura de telecabina i 4×4 per arribar dalt del cim, el Newman Trio va arribar al punt àlgid de la vetllada amb el Trio de corda, en Do menor, op. 9 núm. 3 de Ludwig van Beethoven. Bardolet, Newman i Codina van interpretar amb sensibilitat i força els contrastos bruscos en el ritme i els efectes dinàmics de la peça del compositor germànic. L’“Scherzo. Allegro molto vivace” va ser de pel·lícula, mentre una àliga volava sobre el Pedraforca i el Comabona al ritme dels arcs dels tres músics, que tocaven amb virtuosisme i expressivitat i parant atenció a la sensibilitat de Pau Codina. La peça va alimentar l’ànima dels presents fent-los esclatar en llargs aplaudiments després de l’enèrgic “Presto”. Especialment és un goig veure el llançament imparable dels dos músics de casa nostra: Joel Bardolet i Pau Codina ja no tenen retorn.
