FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE POBLET. “Música i humanisme al cor del diàleg intercultural i religiós”. Jordi Savall. Hespèrion XXI. La Capella Reial de Catalunya. MONESTIR DE POBLET. 11, 12 i 13 D’AGOST DE 2017
Per Lluís Trullén
Cadascun dels tres concerts que han integrat aquesta nova edició del Festival de Música Antiga de Poblet ha estat una mostra de la recerca de la perfecció i l’originalitat interpretatives que Jordi Savall assoleix en cadascuna de les seves actuacions.
Amb un èxit absolut de públic (pràcticament van esgotar-se en cada concert les prop de set-centes localitats disponibles), el monestir de Poblet acollia tres concerts en què, en paraules de l’abat fra Octavi Vilà, “la música esdevé el llenguatge universal amb què pobles cultures i religions dialoguen”. Tres concerts que van estar dedicats, respectivament, als programes “Ibn Battuta, el viatger del temps”, “Tots els matins del món” i, per últim, “Erasme i Luter”.
Per al primer dels concerts, celebrats al pati enfront de la Porta Reial de Poblet, Savall va envoltar-se de reconeguts músics (molts d’ells integrants del conjunt Hespèrion XXI), procedents de la Xina, l’Afganistan, Espanya, Síria, Turquia i Grècia, per recrear els viatges d’Ibn Battuta, “el més gran viatger de tots els temps”. Perfectament disposats damunt l’escenari, Daud Khan (rebab i sarod) ocupava la part central per davant de les dues instrumentistes xineses Lingling Yu (pipa) i Xin Liu (zheng), i a cada banda tres músics més que completaven el conjunt instrumental. La visió d’instruments com el duduk, el belul, l’oud, el santur o la viella i la lira –en mans de Jordi Savall– formaven ja de per si una posada en escena plena d’un atractiu realçat per l’elegància de vestuari dels músics. La veu de Sílvia Bel recitava les aventures i desventures d’Ibn Battuta pel seu viatge de més de 120.000 quilòmetres que el va portar des de Constantinoble a l’Índia, la Xina, Bagdad, Granada durant l’Imperi de Malí, fins al seu retorn travessant el desert del Sàhara, a Fes. Les narracions quedaven intercalades per les danses bisantines, ragues, balades, músiques tradicionals xineses o músiques del Trecento i del Llibre vermell de Montserrat, sempre admirablement interpretades. Una varietat de sonoritats, de virtuosisme instrumental, de melodies curosament seleccionades que van meravellar-nos en el decurs d’un concert fascinant. Cal destacar la veu deliciosa de la cantant siriana Waed Bouhassoun, definida des de fa més d’una dècada com una revelació i una veu única, i l’extraordinària Lingling Yu, que ja des de petita va ser considerada un prodigi en la interpretació de la pipa, i nomenada als vint-i-dos anys professora a la Universitat Tsinghua a Pequín.
Cadascun dels concerts va anar precedit de taules rodones o conferències dedicades a diverses temàtiques. Membres de l’ONG Open Arms i el propi Jordi Savall van sensibilitzar-nos sobre la situació entorn de la crisi dels refugiats i el músic va voler dedicar en el concert una darrera interpretació a totes les persones immerses dins d’aquest patiment.
El segon dels concerts va tenir com a preàmbul un diàleg extraordinari entre Jordi Savall i l’historiador Ramón Andrés. La cultura europea, l’estètica del Barroc, referències a Marais i Sainte-Colombe, però també a figures com Nietzsche, Dostoievski, Rilke, Monteverdi, Napoleó, Couperin… van submergir-nos dins una conversa plena d’erudició en què, d’una banda, Andrés ens convidava a dubtar de tot per poder millorar i, de l’altra, Savall invitava a somniar, ja que quan som capaços de fer allò que sembla impossible és que alguna cosa podem fer.
El diàleg va precedir un concert instrumental celebrat a l’antic dormitori dels monjos, un espai que ha estat curosament restaurat per convertir-se en una nau majestuosa que sobradament podia acollir les set-centes persones que assistiren al concert. Un marc ideal per celebrar el concert dedicat a les figures de Marin Marais i Mr. de Sainte-Colombe, en el decurs del qual també es van interpretar pàgines de Lully, François Couperin o De Machy. Jordi Savall i Philippe Pierlot a la viola de gamba de set cordes, Xavier Díaz-Latorre a la tiorba i a la guitarra i Michael Behringer a l’orgue i el clavecí van submergir-nos en la música que va ser la banda sonora del reconegut film d’Alain Corneau Tots els matins del món. Enguany se celebren els vint-i-cinc anys d’aquesta pel·lícula dedicada al Gran Segle Francès que va apropar-nos a la música del temps del Rei Sol i, per descomptat, a les obres de Sainte-Colombe, le père, i al seu alumne Marin Marais.
Un diàleg fascinant entre els instrumentistes en què virtuosisme, sensibilitat expressiva, calidesa sonora fluïen en unes interpretacions plenes de magnetisme, majestuositat i serenor. Prèviament al concert Savall definia les creacions de Marais com una música que esprem les emocions humanes i la de Mr. de Sainte-Colombe com una música que té com a essència fonamental la llibertat. “És com una improvisació, com una música molt moderna per crear emocions pures”, comentava Savall. El concert va transportar-nos a les emocions, a una font inesgotable de talent que els músics destil·laven amb una categoria interpretativa sublim.
El darrer dels concerts va estar dedicat a dues personalitats que van marcar l’esdevenir religiós europeu. Erasme i Luter, l’humanista i el reformador. Setze textos i divuit pàgines musicals van conjuntar sis dels cantants de La Capella Reial de Catalunya i el conjunt Hespèrion XXI. Les veus majestuoses, de dicció acurada, amb un sentit de la declamació impecable com són les de Lluís Soler (Erasme) i Jordi Boixaderas (Luter), van incidir en tota l’essencialitat del recull de textos seleccionats per Sergi Grau i el propi Jordi Savall. Cartes de Luter a Erasme, d’Erasme a Luter, la mort d’Erasme extreta del llibre Triomf i tragèdia d’Erasme de Rotterdam d’Stefan Zweig o les famoses Tesis que Luter va penjar l’any 1517 a la porta de l’església del castell de Wittenberg integraven aquesta selecció de textos. Una simbiosi perfecta entre les veus de Lluís Soler i Jordi Boixaderas i les posteriors intervencions del conjunt vocal La Capella Reial de Catalunya, amb sis veus acuradament amplificades que es projectaven amb tota diafanitat per la gran sala del concert. Un concert admirable en què instrumentalment les violes de Savall, Sergi Casademunt, Philippe Pierlot o Lorenz Duftschmid comptaven amb l’acompanyament de l’organista Michael Behringer.
Tres concerts d’una qualitat artística i interpretativa impecables, amb un contingut que extrapolava el fet musical i amb la solemnitat i l’entorn cultural que ja de per si atorga el mateix marc del monestir de Poblet. Un Festival en què música i humanisme van retrobar-se en el més profund dels diàlegs.
