Música i intimitat al Monestir de Vallbona de les Monges

LA PEDRA PARLA. Ensemble O Vos Omnes. Dir.: Xavier Pastrana. Josep Maria Colom, piano. / Jordi Domènech, piano. Anna Moliner, cantatriu. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA. 4 i 5 D’AGOST DE 2018.

“La música, llenguatge de la intimitat”, deia Josep Pla en el seu volum Humor, candor de les Obres completes. Al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, la música parla amb una intimitat molt especial dins el claustre –d’aquest monestir del segle XII que forma part de la ruta del Císter, juntament amb Poblet i Santes Creus. En aquesta nova edició, el quart estiu que es presenta amb tres concerts concentrats en dos dies i titulat La Pedra Parla, les propostes triades formaven un triangle equilàter perfecte entre la música vocal antiga de l’Ensemble O Vos Omnes, la música per a piano a càrrec de Josep Maria Colom i el concert de lied i cançó heterodox que van oferir la cantatriu Anna Moliner i Jordi Domènech, reconegut contratenor i director d’aquest cicle, en el qual es presentava per primera vegada també com a pianista.

El cicle va començar el dissabte 4 d’agost, un dels dies més calorosos d’aquest estiu, que es va aixecar accidentat per una avaria elèctrica que va deixar tot el poble i una part de la zona sense llum i que amenaçava de fer cancel·lar la primera vetllada de música i retornar-nos a les condicions habituals del temps en què es va fundar el monestir, quan l’única llum de què es disposava era la de les espelmes i les llànties d’oli. Però, afortunadament, cap a les sis de la tarda va quedar resolta i es va poder il·luminar l’espai i, sobretot, donar corrent a l’orgue positiu amb què Marc Díaz va acompanyar l’Ensemble O Vos Omnes que dirigeix Xavier Pastrana. Un concert que també va comptar amb Carles Blanch a la tiorba i Amat Santacana al violoncel en un programa dedicat a dos grans compositors del Barroc, Carissimi i Charpentier, que van ser mestre i deixeble. Per a aquesta ocasió, la interpretació dels papers solistes es va confiar a veus destacades del camp vocal al nostre país, com són les sopranos Eulàlia Fontova, Irene Mas i Maria Pujades, els tenors Josep Lluís Moreno, Carles Prat i Matthew Thomson, i els baixos David Pastor i Néstor Pindado. Tots ells van conferir un relleu molt ric en matisos i una expressió clara i sense precipitacions, primer a l’obra de Charpentier Le reniement de Saint Pierre, on apareixen diversos personatges al costat del cor, a més del de Jesús interpretat per Matthew Thompson i el de Pere que cantava Carles Prat. Eulàlia Fantova feia de portera, i Irene Mas, de serventa i d’Historicus III, al costat de David Pastor i de Néstor Pindado. Abans d’aquest motet es van poder sentir dues obres corals del mateix Charpentier, Domine quinque talenta i Tranfige dulcissime Jesu.

A la segona part vam poder sentir l’oratori que Carissimi va compondre entre el 1648 i el 1650, Historia di Jephte, un dels jutges d’Israel que apareix a l’Antic Testament. Es tracta d’una obra corprenedora, tant per la seva factura harmònica com pels temes melòdics que ens ofereix en unes de les pàgines musicals més sublims de tota la història. D’aquesta obra és ben conegut el seu cor final “Plorate filii Israel”, en el qual s’expressa la tristesa de Jepthe, forçat a matar la seva filla després del jurament que va fer a Déu de sacrificar la primera persona que sortís a rebre’l quan tornés de la batalla contra els ammonites. La veu de Maria Pujades en la interpretació de la filla de Jephte, sobretot en el “Plorate, plorate colles”, va sonar de manera emotiva i brillant al claustre de Vallbona també en les àries solistes i, al costat de la de Carles Prat, amb una dicció excel·lent i claredat sonora, especialment quan van compartir el diàleg de la peça 12, la que porta per títol “Heu, mihi! Fillia mea”. Xavier Pastrana va saber conduir la modulació de tots els estats afectius d’aquesta obra amb la seva habitual concisió i pulcritud. Un inici del cicle La Pedra Parla que ens situava de ple en aquella intimitat a què fèiem al·lusió i de la qual vam començar a gaudir un públic molt nombrós.

Ja de nit, quan el claustre de Vallbona de les Monges agafa aquell aire de misteri i d’intemporalitat, va ser el torn del piano sol. El recital de Josep Maria Colom era molt esperat, tant per la seva celebritat com per les obres de Debussy i de Chopin que havia escollit per a aquest programa: el Children’s corner i la Sonata op. 58. Colom ens fa reviure els autors francesos amb una vitalitat inusual, extraordinària, com si les seves obres estiguessin acabades de compondre. El Children’s corner de Debussy, del qual commemorem el centenari de la mort, va ser una mostra magistral de la gran varietat d’accents i de girs de què era capaç aquest primer avantguardista que convertia el piano en mil instruments diferents. Després ens endinsàrem en Chopin, en una de les seves obres més plenes, més complexes i més difícils d’interpretar per a un pianista que hagi arribat als cims sonors més alts sobre el teclat, com és el cas de Colom. El seu domini del llenguatge chopinià es basa en una exploració molt pròpia de les dinàmiques, amb les quals aconsegueix un relleu melòdic i rítmic molt eloqüent, i perfila amb tot detall la narrativa musical inspirada i minuciosa d’aquest compositor. Va ser un recital antològic per a la història musical d’aquelles pedres centenàries i haurà deixat la seva petja en el silenci de Vallbona.

L’experiència del cicle La Pedra Parla és més completa si es pot passar la nit a l’hostatgeria del monestir per compartir els matins amb la seva comunitat i poder esmorzar amb els altres “pelegrins” que arriben fins a aquest monument que, entre altres tresors, preserva les despulles de la reina Violant d’Hongria. El poble també conserva un silenci especial als seus carrers, amb la vista dels camps d’olivera i de vinya que creixen al sud de la comarca de l’Urgell. La tercera i última cita d’aquest cicle de música, apartat completament dels nuclis turístics més freqüentats i dels festivals de gran format de la costa, va ser un concert matinal que contrastava amb el seu caràcter més aviat noctàmbul i que va donar un toc d’humor i de terrenalitat al context espiritual en què ens trobàvem.

Els amfitrions van ser la cantant i actriu Anna Moliner i el cantant, pianista i compositor Jordi Domènech, alma mater d’aquest cicle que és possible gràcies a l’acolliment generós de la comunitat de monges que habiten Vallbona des de fa més de vuit-cents anys, i també gràcies al suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que vetlla perquè iniciatives com aquesta es facin en condicions òptimes. Moliner i Domènech ens van oferir un recorregut molt inesperat del que pot ser un recital de veu i piano, del que significa la veu com a mitjà d’expressió estètica en tot el seu ventall, des del lied alemany fins a les àries d’òperes barroques, el cuplé espanyol i el musical anglès o americà. Anna Moliner és un tot terreny a l’escenari, tant amb la veu com amb la seva versatilitat per interpretar tota mena de cantants femenines, des del personatge de Despina de Così fan tutte, fins a la Concha Piquer i el seu Y sin embargo te quiero amb què ens va portar cap al moment més hilarant de la seva actuació, quan va cantar “Ay va, ay babilonio” de la sarsuela La corte del faraón, amb la intenció de posar “música bíblica” al programa i posar-hi el seu toc “sacre”… Un moment de cabaret al claustre de Vallbona, amb presència de la mateixa abadessa i de diverses germanes, que Moliner va dominar amb la seva picaresca vocal i interpretativa, i fent que el públic pogués riure a gust. Per acabar, ens van portar cap al musical anglosaxó amb el conegut “I could have dance all night” de My fair lady i el cèlebre “Climb every mountain” que cantava a Julie Andrews l’abadessa cinematogràfica de The sound of music de Rodgers i Hammerstein. Un final emotiu i que va culminar de nou amb una cançó còmica, amb A word on my ear de Flanders i Swann, paròdia de l’afinació imprescindible que ha de tenir qualsevol persona que s’atreveixi a cantar des d’un escenari. Per als bisos, que insistentment va demanar el públic, retut a l’energia d’aquests dos músics i al seu gran sentit de la música i de l’humor, Anna Moliner va interpretar una cançó composta per ella mateixa, Scents, intimista i delicada. I com a colofó, Moliner i Domènech van protagonitzar el glamurós “So in love”, el duet de Cole Porter per al musical Kiss me Kate, que, sens dubte, els augura moltes més actuacions a partir d’ara.